et donare mil anys...

Un relat de: Marc Freixas

et donare mil anys d'amor
amb la llum del sol
ara que ja t'arriba el fred...

i portare els teus estels tan liles
a coneixer benedetti
despres de cent anys de soledat


i la llum del sol, mil anys d'amor!!
t'arriba el fred amb tanta escalfor!!

i els estels liles, benedetti!!


et marxa la soledat
despres de cent anys
de no saber-te estimar en vida,
i ara un cop ben mort
ja no sento ni fred, ni amor, ni sol ni res!!!

i la contradiccio d'aquest final
se m'apodera dels neguits
des de l'altra punta dels sentits,
d'alla on la dimensio que desconec
no juga a fer-me camins facils...

mes aviat
nomes recordo,
ara que em passa pel cap la vida en un segon, que mario benedetti
m'ha fet escriure aquests mil anys
un cop llegits els cent de soledat

Comentaris

  • panxample | 26-10-2010

    Poeta innovador amb majúscules.

    la contradicció d'aquest final
    se m'apodera dels neguits.
    Mario Benedetti
    Cent anys de solitud.
    G.García Marquez
    Avant

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869457 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.