Estranyes històries paral.leles

Un relat de: EUCONTISTA
Montserrat Huguet Basora, Montserrat Huguet Basora, Montserrat Huguet Basora...Mentre em disposava a obrir la petita agenda on escric una cantarella m'anava arribant. He alçat la vista i un nen repetia insansablement aquest nom. S'ha aturat pensatiu i ha començat a jugar amb les paraules. Repetia Mont, Mont, Mont... Repetia Ser, Ser, Ser....Repetia At, At, At; joc escolar après possiblement. Mentre cantava la seva mare, guardiana de les seves passes, caminava al seu voltant. Un somriure embadalit l'acompanyava, una magnífica creació.
Bas, bas, bas; hug, hug, hug.... Com empès per una estranya intuïció m'ha mirat i ha vist que jo l'observava. Li he somrigut amb tendresa i un record del passat m'ha travessat pel davant. En el seu rostre innocent se n'ha dibuixat un altre. Ha girat cua, ha agafat la mà de la seva mare, la mà de la Montserrat Huguet Basora....

I mentre estic acabant d'escriure la història d'aquest nen, al meu costat se n'enceta una altra. Des de fa uns minuts s'ha assegut al meu costat una dona. Estrany paral.lelisme entre aquesta i l'altra. Ella, la mirada perduda, massa perduda; les seves mans, recolzades sobre les cames, es mouen, tocant un piano, un teclat imaginari. De primer, el moviment és monòton, repetitiu; els dits s'alcen i baixen seguint una dansa uniformes. Després, de mica en mica, les comença a moure seguint un altre ritme, de forma diferent i m'he adonat que, sens dubte, està tocant una peça musical.
Remors llunyanes de fira se senten però ella continua tocant, amb aquell esguard perdut, dins el seu món.
Estic segura que, fins i tot, s'escolta la música, una música que jo no sóc capaç de copsar.
S'aixeca de cop; el concert s'ha acabat.
I endinsant-me dins el seu món, espero que hagi pogut sentir el meu aplaudiment.

Comentaris

  • desdoblaments i miralls [Ofensiu]
    capficada | 11-10-2021

    Estrany i fascinant relat de desdoblaments i miralls.