Estrany

Era una nit sibil.lítica, de les que conviden a explicar secrets.Havien plantat la tenda de campanya en un bagueny errabund.Ara, contemplaven el cel estel.lífer, estenallats sobre un jaç aspriu.En aquell indret llotós i eixorc els sobrevingué una claquera adotzenada que trencava la solitud.Eren més aviat propensos a les capbuidades, però aquella havia estat una decisió encertada i tant el Joan com la Maria estaven d'allò més delirosos de gaudir del moment, que en part els hi semblava ficte. L'ambient flairós que els envoltava convidava cada cop més a penetrar en aquell món escarit de la seva imaginació tenebrosa.Fantasiejaven que la llangor que els havia assetjat fins aleshores s'esvairia i una elació esmunyedissa s'anà apoderant d'ells.A poc a poc, van anar construint un ordit audaciós fins a recuperar l'embriagament de temps enrera.Quan van haber enllestit el pla, es sentiren d'allò més alterosos i omnipotents i els hi semblà percebre ja, l'escarcany forcívol de la seva víctima.Alleujats per haber pogut finalment sortir-se'n de l'ensopiment dels darrers mesos, es van aixecar i van buscar un rabeig on poder ofegar la suor llefiscosa que els amarava.Com una metgia omnímode, el flat de la sang que en la seva quimera se'ls representava, anava produint en ells un efecte assossegador.
Quan uns dies després, els diaris es van fer resò de la salvatgia amb què havien assassinat aquella parella de joves a la ribera del riu, ningú no es podria haber imaginat que s'hagués gestat sota l'olimp serafí d'aquell mateix paratge umbràtic i sinistre.