Estones

Estones,
Que ningú em torna,
Que marxaren quan encara jo dormia
I ara ja ni em recorden.

Ningú sap on paren,
S'esborren com somriures,
Caient, com fulles de tardor,
De boques que ja no em criden.

Estones,
Que es desintegren,
Que volen lluny per buscar l'estiu
I es suïciden,
Presoneres del tirà que a mi també m'empresona.

Estones,
Fugisseres i covardes,
Amagades com vils lladres
Que a la nit d'aquest silenci
Una bossa d'esperança em roben.

Ningú vol aturar-les,
Ni em diran mai on paren,
Estones que marxaren quan encara jo vivia
I ara ja ni em perdonen.