Cercador
estones mortes...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
estridències,
sorolls,
pensaments
i moments de calma
el pas del vers més lent i dens
amagat en algún lloc intern de la pròpia bogeria,
calaixos i molta pols
que no goso obrir al cap del temps... teranyines
tendresa acumulada pel record
que provoca el delit etern dels que ens estimen
em bull la sang per dins
i només els colors vius hi poden fer alguna cosa...
estones mortes
el rostre
és tan guitarrer,
imperfecte en certs moments,
net entre tanta raó
que me'n vull desfer, sortir,
marxar per les espurnes de la felicitat
si tan sols per més temps pogués deixar de banda el precipici!!
-crematori del cervell... flors que moren cada cop que volen créixer-
sóc un absent,
amic de les estones mortes
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872320 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.