Estiu al mar

ENYORO una tarda així, de poc sol, tranquil·litat i onades. Una baralla de cartes, de les senzilles i la clama de tenir tot el temps del món per poder eternitzar el moment. Milers de granets de sorra s'escolen entre ELS dits, mentre els peus, per qüestió d'inèrcia, dibuixen cercles a la sorra. Els meus cabells cargolats en un recollit aparentment poc elegant, d'estar per casa, i els SEUS, curts, banyats amb una barreja perfecte de sal i entusiasme. La placidesa de la platja buida em recorda les mirades, les rialles tímides que no gosen trencar el silenci de l'escena, i els LLAVIS tallats pel fred, que també, perquè no, amb un dolç regust de suc de fruites.