Estimar és tendresa ...

Estimar és tendresa,
és compartir, potser en la distància en l'espai i en el temps,
és la certesa de saber-te en mi i amb mi, malgrat tot i tothom,
és esperar-te i desitjar-te,
és tot allò pel que sempre he lluitat, a voltes sense saber-ho, i que ara trobo en tu.
És viure l'avui amb la il·lusió del pervindre i el dolç regust d'allò viscut,
és aquella flaire a tu i aquelles paraules que ressonen en la cambra buida,
és tot allò que ens hem dit i, sobretot, tot el que no ens ha calgut dir-nos perquè ja ho compartim...
és aquell pensament que m'esglaia a mitjanit i que no m'abandona fins que et retroba,
és la teva mirada, compice i encoratjadora, quan em descobreixes al mig de la plaça,
és aquella nota adhesiva en el mirall del bany i la cervesa preferida sempre a la nevera,
és l'energia que em transmets cada cop que estem junts.
Som tu i jo, ara i sempre!