Estimada Lulú

Estimada Lulú:
Fa temps que no sé res de tu, i el silenci cada vegada s’ha fet més gran. Des de la distància costa abraçar-te i els records sempre ens van parlant. Una petita intervenció quirúrgica m’ha fet reviure molts moments, mai saps si tornaràs a viure, així que han florit molts sentiments. Ara tot va bé, torno a veure el sol, i puc passejar pel carrer. Un ocellet m’ha dit que tu tampoc has passat per un bon moment, espero que t’hagis recuperat. Sé que ets forta, però et turmenten moltes coses del passat.
I el passat, ja ha passat, potser haguéssim fet les coses diferents, però ara només queda gaudir el present.
La gent al·lucinava de com ha acabat tot, d’aquelles paraules que encara avui et pesen tant. Tothom té mals moments, i capacitat per fer les coses diferent. A vegades cal deixar distància, i deixar que passi el temps.
Anant a la masia, han florit aquells records, hem passat la pàgina del llibre i hem seguit bona cançó. Potser ara estic millor, o només és una sensació. Saps que hi ha coses que millor ni tastar-les, n’hi ha d’altres que cal pair-les. Hi havia coses que volia esborrar, però de tant en tant tu em vens a recordar. Hi ha coses que no es poden oblidar, i jo només et dono la mà. Per si la necessites, per si et cal, hi ha gent que et canvia el gust de la vida, i la dolçor sempre guanya a l’amargor.
Deixa que el temps obri i tanqui portes, ventilarem aquells foscos racons, collirem noves alegries i gaudirem de noves emocions.
De cada pedra una nova escultura, de cada llac un somni dansat. Cada vespre escoltarem una nova melodia, i avui i cada dia una nova dosi de felicitat.


Petit Estel.