Cercador
estenent les ales...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
estenent les ales
d'aquell ocell que vola llunyà,
la paraula es torna a enlairar
quan els ulls, que són eterns per tot,
fan del crepuscle de la vida
una mena de finalitat volguda
en totes i cadascuna de les coses indesitjables i no aconseguides (exagerant de mala manera)
per fer-les tornar desitjables i aconseguir-les (sense exagerar, amb sentit comú)
recriminant a la vida el seu pecat,
les diferències entre els uns i els altres
encara commouen les ànimes de qualsevol raça...
no podem donar veu i vot a la llibertat d'expressió
mentre la desigualtat que pateix l'home
continua fent camins equivocats,
massa plens de castells de sorra... massa lluita destrossada!!
cal una ferma exageració del dret a ser
així, quan tot quedi equilibrat
ja tornarem a rebaixar els impulsos
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872586 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.