estenent les ales...

Un relat de: Marc Freixas

estenent les ales
d'aquell ocell que vola llunyà,
la paraula es torna a enlairar
quan els ulls, que són eterns per tot,
fan del crepuscle de la vida
una mena de finalitat volguda
en totes i cadascuna de les coses indesitjables i no aconseguides (exagerant de mala manera)
per fer-les tornar desitjables i aconseguir-les (sense exagerar, amb sentit comú)


recriminant a la vida el seu pecat,
les diferències entre els uns i els altres
encara commouen les ànimes de qualsevol raça...

no podem donar veu i vot a la llibertat d'expressió
mentre la desigualtat que pateix l'home
continua fent camins equivocats,
massa plens de castells de sorra... massa lluita destrossada!!


cal una ferma exageració del dret a ser

així, quan tot quedi equilibrat
ja tornarem a rebaixar els impulsos

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.