Estaria hores escrivint per tu...

Un relat de: Marc Freixas
Estaria hores escrivint per tu
que vols llegir-me amb afany.
Seria cruel desaparèixer...
seria dur no dir-te on vaig
quan el precipici encara queda lluny.
Voldria fer-te còmplice de tot i res,
que no et preocupés massa tenir-me lluny...
voldria provocar el somriure etern en les teves lectures.
Estaria hores escrivint el desastre del món
perquè m'estressa saber que de vegades plores amb desesperació.
No tens la culpa de tants morts
ni cap raó per fer-me creure que tenim la solució de tot...
tan sols podem fer front amb la paraula precisa i rebel.
No tot ho tenim perdut,
podem rebentar el sistema
i proclamar revolucions
que resten impacients dins les nostres ànimes.
Estaria hores escrivint per tu
que vols llegir-me amb afany.
Seria cruel desaparèixer...
seria dur no dir-te on vaig
quan el precipici encara queda lluny.

Comentaris

  • un fort sentiment de poeta...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-08-2011 | Valoració: 10

    aquesta necessitat malaltissa gairebé d'escriure per donar-ho als altres

    gràcies marc, per compartir el que duus a dins i pels teus comentaris tan i tan amables,
    fins ben aviat ara que torno a la càrrega
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.