Esquizo-frena'm (Relats a la cornisa) Negre

Sóc un negre. El negre d'un escriptor massa enfeinat en passejar les seves greixoses carns per les tertúlies més patètiques de les cadenes de televisió més locals i desconegudes. Ningú li fa gaire cas, ni tan sols el seu editor, però el molt gilipolles va tenir un raig d'il.luminació, un dia que se la devia estar pelant amb un guant de làtex d'aquells que tenen tacte, i va escriure la gran novel.la. Jo l'he llegit, i s'ha de reconèixer que és genial, única... I tan única, després d'allò no va tornar a escriure res més de bo! Li van concedir no sé quants premis, i durant dos anys va viure a cos de rei sense fotre ni brot.
Què va passar? Lògic. La inspiració és un eina que es rovella, no una mossa vestida amb transparències greco-romanes que se t'apareix al teu caprici, tot cantant sóc la teva musa, la teva inspiració mentre t'insinua el rosat monticle d'un mugró.
Així que, quan en Barbeta (l'anomenarem així per no aixecar suspicàcies) va voler tornar a escriure, va descobrir que era tan estèril de cervell com de la resta, i va entrar en el que es diu una crisi creativa que encara li dura.
La gent demanava més d'aquell genial escriptor, i com que les pressions se li van fer insuportables i el seu ego començava a fer figa, va decidir contractar els serveis d'un negre.
A mi se'm coneix al món literari. Sóc una persona discreta que no vol convertir-se en nom propi, si no, simplement, vol ser un creador, i prefereixo que la meva obra prevalgui sobre la meva identitat. Fa anys que m'hi dedico, i seria un exercici de falsa modèstia dir que són pocs els escriptors que m'han demanat, en alguna ocasió, que els ajudi, ja sigui per fer una novel.la sencera com per donar-los una empenta en moments d'ofuscació.
Però en Barbeta s'emporta la palma, comença a tenir-me fins el capdamunt. A sobre que paga malament, s'està tornant molt imbècil, vol filar massa prim, per què, i ho he d'admetre, cada cop li faig les novel.les més bones. Però mai en té prou. És culpa meva per no colar-li cap fracàs de vendes entre best-seller i best-seller.
Però amb aquesta última que li estic fent es fotrà una nata de proporcions bíbliques. Li estic escrivint una autèntica merda i el molt idiota ni tan sols se'n adonarà fins que no sigui massa tard. Perquè mai llegeix el què li faig. Si hi ha hagut vegades que he enviat els manuscrits (o els disquets, ara quasi sempre són disquets o cedés) directament a l'editorial i després, fent-me passar pel seu secretari, he ultimat detalls de l'edició, correccions i coses per l'estil. Fins i tot les dedicatòries les faig a la meva gent, perquè el molt infeliç no té ningú!
I els editors? Tampoc són massa primmirats. Com que mengen només amb el nom d'en Barbeta, si el contingut del llibre és una merda no els importa una ídem. Ja s'estimbarà ell solet.
És el que té de bo ser un negre. L'anonimat. La llibertat de la creació, poder dominar l'eina de la inspiració i transformar-la, quan cal, en una mossa de transparències greco-romanes que et mostren, a les clares, uns pits perfectes coronats pels monticles roses d'uns apetitosos mugrons.