ESPINQUES

DANA? què és una dana? canvi de temps? quines són aquestes noves paraules que m’arriben, a batzegades, sense que tingui ni tan sols temps d’aturar-me a pensar-me-les? miro d’entendre-les, esclar, enmig d’aquesta marea d’aigües tèrboles en què em veig immersa, no m’és gens fàcil i menys quan de sobte em venen turbulències que em fan giravoltar cada deu segons i que tan aviat em fan estar de cap per amunt o de cap per avall, shhhht! que sento de fons un rec-rec, deu ser en Rex que deu està famèlic, bé jo també, a veure quan carai m’envien alguna cosa de menjar que no sigui fruita, siusplau, que dec tenir cara de kiwi perquè no em pot donar alguna llaminadura que em doni una mica de salsa al cos! Ecs! què és això? el conducte s’ha tornat verd de cop! - Nyam - Nyam, quin gust més insípid!

Les espinaques diuen que van bé. De fet, la mare sempre m’obligava a menjar-ne una vegada a la setmana. Deia que em faria venir forta com en Popeye. M’agradaven els dibuixos aquells, sobretot en Brutus. Suposo que ara, sense adonar-me’n agafo el seu rol i faig el mateix que feia ella. —-- Rex, seu, quiet, para d’una vegada, tu, ja en tens de menjar!
A vegades es fa pesat, no es pot dinar sense que no li caigui alguna propina i el veterinari ja ens ho ha dit, prou de donar-li aliments, ha de menjar pinso aquest gos. L’esteu humanitzant massa.
Són les dues i mitja, una infusió i fer migdiada. Prescripció mèdica. Haig de cuidar-me.

En Josep Antoni em fa un petó i em desitja una feliç tarda. Li torno amb un igualment. —- Recorda de trucar al dels mobles! A veure si venen a muntar l’habitació, d’una vegada i que et preparin la factura a nom de l’empresa! Faig tard, adéu, fins després. —- sí, ho faré.

Me’n vaig a descansar, a veure si puc…

El meu estómac està dolgut i ara m’ho paga amb punxadetes intermitents, el verd no li ha acabat de convèncer…
Quina quietud, no m’ho puc creure, estic surant en un mar calmat, ara és la meva, ara sí que podré xalar, ballar i estirar les cames. Una voltareta, ara faig el pi, ara estiro un braç, ara l’altre, m’aixencallo, cama dreta enlaire, cama esquerra … oooh! necessitava estirar les articulacions, aquí encongida la major part del dia, en un espai tan reduït se’m comença a fer pesat. Patada amb la dreta, Zas! patada amb l’esquerra, un, dos, tres, cop de puny! I plop-plop! glu-glu! — Alguna cosa no va bé…



—-ue, ue! ue-ue! Aquesta llum em molesta, tinc fred, vull la mama, qui és aquesta que em toca? No vull aigua ara!, vull la mama!!

—-És una nena molt maca. Em diu l’infermera. Benvinguda, Valentina. Felicitats, Magda!

— Josep Antoni? em sents? La Valentina ja és aquí! Soc a l’hospital. Ha nascut la nostra filla. No pateixis, estem bé.