Espai Obert (capítol 1)

Un relat de: espaiobert

{Dilluns. En una habitació de l'hospital. En Biel està estirat en una llitera, el Lluc, al seu costat, té un braç embenat}

Lluc: Ja diré demà a l'escola que no podràs venir durant aquesta setmana.

Biel: Gràcies, però si us plau, no diguis que anava amb tu en el cotxe, no vull més problemes...

Lluc: Problemes? {Estranyat}

{S'obre la porta i apareix en Roger}

Roger: Hola.

Lluc: {Mira el Roger, es gira cap el Biel} Bé doncs, millora't. Ja ens veurem.

Biel: {Observant en Lluc que surt per la porta} Adéu.

Roger: Com estàs carinyo?

Biel: {Absent} Millor.

Roger: Què hi feia el Lluc aquí? Ja t'està emprenyant perquè estudiïs per l'examen de la setmana vinent? {Riu, en Biel somriu}

Biel: No, però poc ha faltat... ja saps, a la meva germana li ha faltat temps per avisar-lo de l'accident i ha vingut, per posar-me una mica al dia del temari d'aquesta setmana que faltaré...

Roger: Ah. Home, si vols jo et puc passar els meus apunts, eh? Et vindré a veure cada dia... et trobaré molt a faltar durant aquesta setmana.

Biel: No cal que et molestis, però jo també et trobaré a faltar.

Roger: He patit molt per tu, quan encara no m'havien explicat ben bé el que havia passat...

Biel: T'estimo. {S'incorpora i li fa un petó al Roger}

{Des de fora, en Lluc, que venia de parlar amb l'infermera, els veu i se'n va}

Roger: Ens estem ficant una mica cursis, eh? {Somrient}

Biel: Tens raó. {Riu} I què, s'ha escampat molt ràpid la notícia de l'accident?

Roger: Ja t'ho pots imaginar, entre les velles xafarderes del poble i per l'insti. Però ningú ho entén... qui conduïa Biel?

Biel: Un altre cop, no. Ja us he dit mil cops que no la conec. És una tia que l'Albert va conèixer, no sé... deuria anar beguda... és que no em recordo! Quants cops ho hauré de dir? {Es sent molest per les preguntes d'en Roger}

Roger: No t'enfadis, només em preocupo per tu. Tu vas ser l'únic ferit?

Biel: I com vols que ho sàpiga, si em vaig despertar aquí!

Roger: D'acord, ho sento. Pensava que en Carles abans quan ha vingut, t'hauria dit alguna cosa.

Biel: En Carles no venia al cotxe, era l'Albert. I ja saps que no es porten massa bé, encara que siguin germans, quasi bé no es parlen.

Roger: Està bé. Doncs jo m'aniré ja que demà em vull aixecar una mica abans per repassar l'examen d'anglès, val?

Biel: No cal que estudiïs tan, igualment trauràs bona nota.

Roger: Prefereixo no jugar-me-la. Ja et vindré a veure demà. Bona nit.

Biel: Bona nit. {Es queda pensatiu mentre el Roger se'n va}



{En Lluc entra a casa seva donant un cop de porta, l'Èlia, la seva dona, l'esperava amoïnada}

Èlia: Ja era hora. Arribes molt tard.
Lluc: Ah, sí?

Èlia: Són les 11 tocades, el sopar ja fa estona que s'ha refredat.

Lluc: No tinc gana. {S'asseu al sofà, al costat on està l'Èlia}

Èlia: T'estava esperant. {S'apropa a ell i l'acaricia}

Lluc: Deixa'm! {Li aparta la mà}

Èlia: Lluc, què et passa? Estàs estrany...

Lluc: No em passa res. Només que no em trobo bé, m'he hagut de quedar fins tard a l'escola, i quan arribo... ja estàs tu preparada per esbroncar-me perquè el sopar s'ha refredat!

Èlia: D'acord, ho sento. Però de totes formes, a part de ser professor també tens una família, saps? La teva filla et volia comentar no sé quina cosa del diumenge, però quan estiguis disponible ja t'ho dirà!

Lluc: Bona nit.

Èlia: Que dormis bé. {Es queda estirada al sofà, trista i pensant}


{Dimarts. La Sara, la Mònica i el Roger estan parlant al pati}

Sara: M'ha posat un 0, però amb dignitat.

Mònica: Però què dius? Si tu mai estudies! {Riuen}

Sara: No, però de debò que aquest examen me'l vaig mirar, perquè m'havia dit que la nota final depenia molt d'aquest i no sé què... un cop que m'ho miro... ja podria haver contat una mica la meva voluntat, no? {Fent broma}

Roger: Sí, aquest paio va de bo i després, te la fot per darrere... {Ho diu una mica absent del tema...}

Mònica: No et queixis tant, que a tu sempre et fica bona nota! {El Roger se la mira i queda en silenci} Ei, Roger, estàs bé?

Roger: Sí, sí, és clar. L'únic que el Lluc, i ho sento si et molesta, no em fa bona espina... és molt fals.

Sara: Parlant del Rei de Roma... nosaltres anem tirant, no? {Llença una mirada còmplice al Roger, i tots dos, s'allunyen deixant a la Mònica sola}

{El Lluc s'atura a la seva alçada}

Lluc: Epa Mònica! Què hi fas per aquí?

Mònica: Doncs jo anar a classe, i tu? {Somriuen}

Lluc: Jo ara tinc hora lliure.

Mònica: Quina sort!

Lluc: No creguis, he de fer uns encàrrecs, diumenge són les festes del poble, i he de preparar-ho una mica.

Mònica: Ah, doncs no ho sabia.

Lluc: Bé, vaig tirant que dintre d'una hora tinc una classe a 1er de batxillerat. Tu hauries d'anar passant o faràs tard, eh?

Mònica: Sí, tens raó. Ja ens veurem. Adéu! {Està molt contenta}



{Per una altra banda, la Laura i l'Egídia estan parlant}

Egídia: Ei, què ens toca ara?

Laura: A mi res, perquè no aniré a mates. Aprofitaré una mica el temps i aniré a veure el meu germà a l'hospital.

Egídia: Hòstia toca mates... doncs em sembla que jo vindré amb tu, eh?

Laura: Però què dius, si a tu les mates t'agraden... no?

Egídia: Dona, tampoc agradar-me... però sí. El que passa és que ahir estava molt cansada i em va fer pal fer els deures... i passo de que la tia aquella em torni a fotre bulla. {Dissimulant com pot}

Laura: Ah, d'acord. Vinga doncs, anem-hi ja!



{La Laura i l'Egídia arriben a l'habitació del Biel, on aquest està dormint}

Laura: Ei Biel tio, desperta't!

Biel: Joder, que no vull menjar! Estic dormint! {Donant-se la volta}

Laura: Però que sóc la Laura, Biel!

Biel: {Obre els ulls} Ah, Laura! Què hi fas aquí... no hauries d'estar a l'insti? {Es gira i veu l'Egídia} Ui, i amb qui has vingut?

Laura: Ella és la Berta.

Egídia: Hola...

Biel: Ei, què tal?

Egídia: {Estranyada} Jo?

Laura: No, si et sembla el de l'habitació del costat!

Egídia: {S'avergonyeix} Ah, bé, bé... gràcies.

Laura: És que ara ens tocava mates i ja saps que no són el meu fort... i com que la Berta no havia fet els deures, m'ha volgut acompanyar.

Biel: Així m'agrada Laureta, aprenent del teu germà. {Fa broma}

Laura: No creguis, almenys jo no vaig suspenent totes les assignatures...

Biel: Eh, que jo tampoc he suspès totes... en vaig aprovar dues! {Riuen}

Laura: Ui vigila... ets l'orgull de la família, eh?

Biel: Val, val... deixem-ho córrer. I bé, què us expliqueu, què tal la penya per l'insti? Feu-me un resum de les xafarderies que hi ha...

Laura: Doncs, no sé... a part de que tothom parla de l'accident... Ah, bé, sí! Una notícia cantada, però... es veu que van pillar al Dani i la Patri junts... i no estudiant precisament... {Somrient}

Biel: Buf... els dos putons de torn... ja era hora de que es liessin...

Laura: Doncs sí. Ei per cert, vols que et porti algun llibre o alguna revista? Veig que no tens res per aquí...

Biel: Dona, ja que t'ofereixes... em podries portar aquella revista de cotxes i alguna cosa per picar... no saps com és de dolent el menjar d'aquí!

Laura: D'acord. Doncs ens queden 20 minuts abans de la propera classe. Baixem un moment al quiosc d'aquí baix, t'ho comprem i anem cap a classe, et sembla bé?

Biel: Perfecte. Gràcies guapes. Fins ara.

Egídia: Adéu. {Se'l queda mirant mentre espera que la Laura: surti per la porta, el Biel també la mira per un instant}



{El Roger entra a casa. La seva mare surt del menjador}

Roger: Ei!

Carme Roger, deixa la motxilla i baixa ràpid a dinar.

Roger: D'acord.

{Roger puja les escales, deixa la motxilla al costat de la porta de la seva habitació i baixa a dinar. Comencen tots tres a menjar}

Carme: Què, fill, com ha anat avui l'institut?

Roger: Com sempre...

Jordi: I no hi ha res que et preocupi? {La Carme el mira malament per haver entrat tan ràpid} És que últimament no ens expliques res...

Roger: Doncs ara no em ve res al cap.
Carme: N'estàs segur?

Roger Es pot saber on coi voleu arribar? {Aixeca el cap, està molest}

Jordi: Ens hem assabentat d'una cosa suficientment important com perquè ens l'expliquis...

Roger: Ahm... doncs digueu-la... ja us he dit que ara mateix no hi caic.

Carme: Vinga fill, som els teus pares, confia una mica en nosaltres...

Roger: Si ja ho sabeu per què m'ho pregunteu? {Està molt enfadat, s'aixeca de la taula i se'n va donant un cop de porta}

Carme: Em sembla que això serà més difícil del que crèiem. {El Jordi i la Carme es miren preocupats}



{La Sara està estirada a la seva habitació, preparant els llibres de la tarda. La Mònica entra de cop molt contenta}

Mònica: Tia, tia! Saps que aquest diumenge són les festes del poble i en Lluc m'ha dit que hi anirà?

Sara: Sí? I què hi anirà amb tota la família? {Ho diu en to burleta}

Mònica: Ai no ho sé... però espero que no... {Riu}

Sara: I a quina hora començaran?

Mònica: Em sembla que comencen a dos quarts d'11 del matí, però com que ell ho estava organitzant suposo que vindrà abans...

Sara: Ah. I tu amb qui hi aniràs? Amb el Roger?

Mònica: Sí, i també vindran la Laura i una amiga seva, l'Egídia.

Sara: I ningú més?

Mònica: No... bé, ja veurem qui hi ha per allà, no?

Sara: Ei, doncs jo m'hi apunto, eh? Que un diumenge a casa pot ser molt avorrit... {Riu}

Mònica: Ah, perfecte! Si vols dir-li a algú que vingui...

Sara: Doncs sí. Trucaré a l'Alba a veure si vol venir, no?

Mònica: Sí, sí. Com més siguem, millor.



{A l'hospital. El Biel està escrivint el seu diari mentre espera que l'infermera li porti els calmants d'abans d'anar a dormir}

Biel: {Es sent la seva veu que diu el que està escrivint al diari} Dimarts 3. Ja em trobo una mica millor. Des del diumenge que no t'escrivia. Ahir em va venir a veure el Lluc, semblava una mica nerviós. M'agrada quan està així. Si sóc sincer, jo també ho estava una mica. La seva mirada em t
rasbalsa. Em sap greu pel Roger, no s'ho mereix, i també me l'estimo molt, però amb el Lluc és diferent. Aquell dia en el cotxe, poc abans de l'accident, el vaig mirar i vaig sentir que era especial. No sé com explicar-ho. Bé, espero poder arreglar tot això de l'accident, el Roger s'ensuma alguna cosa que no li fa gràcia, no li vull fer mal. Espero que em donin l'alta d'una vegada i poder veure els meus amics. Diumenge són les festes del poble i jo les hauré de passar aquí tancat. {S'ho rellegeix en silenci i fa com si corregís algunes paraules}

{El Biel sent el soroll que fa la porta en obrir-se, s'afanya en amagar el diari sota el coixí. Entra el Lluc a l'habitació}

Lluc: Hola Biel.

Biel: Ai, hola.

Lluc: He vingut només un moment, ja és tard. Volia saber com et trobes.

Biel: Ah, bé, bé. Ja saps, com sempre. Però no calia que et molestessis en venir, eh?

Lluc: No és cap molèstia. Necessitava veure't.

Biel: {Dissimulant} Ei, no et sentis culpable per l'accident. No va ser culpa teva. Jo ja he dit a tothom que va ser una noia que coneix l'Albert... {El Lluc li allarga la mà, li agafa la del Biel. Queden mirant-se durant uns segons}

Lluc: Bé, ja t'he dit que seria un moment. M'he d'anar que és tard i tu necessites dormir.

Biel: Sí, millor. Gràcies per venir.

Lluc: Ja ens veurem, Biel. Bona nit.

Biel: Adéu. {Es queda pensant}

Comentaris

  • Mola molt...[Ofensiu]
    Equinozio | 20-07-2005

    ... si si. Ja aniré llegintme els altres.
    Trobo que potser falta una mica de situacio geografica, no se. és a BCN o un poble, etc.


    Apa felicitats a les 4 guionistes.

    Equinozio

  • Hola jd_natasha[Ofensiu]
    espaiobert | 20-07-2005

    Gràcies pel teu comentari, ens alegra molt que t'hagi agradat l'argument, encara queden moltes sorpreses jejej :P Si et diem el què és ara no tindria gràcia així que ja ho descobriràs d'aquú una capítols. No gaires, tranquil·la :P Vinga, adéu!

  • Woooo axo nganxaaa![Ofensiu]
    jd_natasha | 20-07-2005 | Valoració: 9

    Us leu currat mol! Jejejeeje ma le cumansat a llegi, i axo k numes s l 1er capitul xo.. waaa ia tnk ganas d sabe k pasara ntre l Lluc i l Biel... jojojo kina wapada! A mes tracta temes molt actuals... m smbla mol bna idea! Felixitats! Nu fiku un 10 xk mal reservu x kan tngueu la nuvela una mik mes elaburada xo sta wpixima! X cert axo d espai ubert k s?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de espaiobert

espaiobert

1 Relats

3 Comentaris

907 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:

Últims relats de l'autor