Escrits d'ahir per llegir avui

Dolça boca que transmets
calfreds agradables a distància,
transmet-me'ls més a prop,
permete'm l'arrogància.

Llavis de mel ja profanats
parleu i rieu com és degut,
com si fossiu gotes de matí,
com un somni que t'ajuda a dormir.
Belles galtes, pell suau,
romangueu on sou fins ara,ja que jo amb la mirada
us m'endurè amb la memòria
per un etern tendre record.

Ulls únics que mireu en va,
que no veieu la referència,
que sou font de sa innocència,
ni per tot l'or del món canviaria
una mirada de la vostra fantasia.
Punt de trobada, enllaç secret,
entre els que veuen un amic
i els que distingeixen un amor.

I segur que puc donar per fet
que com més alegre, més bonic;
però com més trist, més pecador.
Com la llavor que sembres al matí
jo ja conec el meu destí,
o només una part d'ell:
estimar-te és la meva raó,
com esdevenir la de la llavor.
Llavor que sembres i no reculls,
puig no interessa el seu fruit;
l'intriga condueix al buit
si li dónes temps i dependència,
la que t'ofereixo en ma consciència.
Oh, consciència intranquil.la, no he acomplert la raó
i aquest sentiment, eternament serà la meva presó.