Cercador
escriptura : de vegades no m'acabes de fer el pes
Un relat de: Marc Freixasescriptura et vull escoltar
acaronar
estimar
llegir
de vegades tinc la sensació de tenir el miquel martí i pol per dintre meu
i no em fa cap nosa, em dona plenitud poètica per entendre les coses de cada vers
distorsió del sentiment
ritme trencadíssim
-mentre que tu ho pots entendre d'una manera, jo ho entendré d'una altra-
----------------------------------
perdoneu-me,
però discrepo amb tots vosaltres
- vosaltres són els qui han establert el monopoli de la poesia catalana, deixant de banda les noves tendències literàries, poètiques -
només uns quants són els privilegiats...
he dit
-----------------------------------
perquè tu si i l'altre no?
escriptura : de vegades no m'acabes de fer el pes
Comentaris
-
no t'acabes de fer el pes?[Ofensiu]boigboig | 18-07-2005
Pensaments inconexos, formes estranyes, salts en el buit....
On vas? Ho saps? Potser no et cal.....
Jo també m'apunto a fer el BOIG.
Així que el faré i diré el que em surt del pancrees.
Dos comentaris: Marti i Pol.....omnipresent.... això que el facin llegir a les escoles, buf. He dit. Cadascú que interpreti. I que consti que m'agrada. Quan vull anar a dormir. Però ell és ell. I nosaltres som nosaltres.
-Qui decideix el que està bé? Ells? Quins ells? Aquí igual, RC anàrquic? O grupet d'amiguets?
Esta bé experimentar. Molt bé. Perfècte. Però, per a qui escrius? Perquè escrius? Per impressionar a QUI?
He he he.
La teva forma d'escriure s'enganxa!
Segueix segueix.
Però abans pensa que ja s'ha exposat merda enllaunada en una galeria d'art....
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869387 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.