escriptura : de vegades no m'acabes de fer el pes

Un relat de: Marc Freixas

escriptura et vull escoltar
acaronar
estimar
llegir

de vegades tinc la sensació de tenir el miquel martí i pol per dintre meu
i no em fa cap nosa, em dona plenitud poètica per entendre les coses de cada vers

distorsió del sentiment
ritme trencadíssim

-mentre que tu ho pots entendre d'una manera, jo ho entendré d'una altra-

----------------------------------
perdoneu-me,
però discrepo amb tots vosaltres

- vosaltres són els qui han establert el monopoli de la poesia catalana, deixant de banda les noves tendències literàries, poètiques -

només uns quants són els privilegiats...

he dit
-----------------------------------

perquè tu si i l'altre no?


escriptura : de vegades no m'acabes de fer el pes

Comentaris

  • no t'acabes de fer el pes?[Ofensiu]
    boigboig | 18-07-2005

    Pensaments inconexos, formes estranyes, salts en el buit....
    On vas? Ho saps? Potser no et cal.....
    Jo també m'apunto a fer el BOIG.
    Així que el faré i diré el que em surt del pancrees.
    Dos comentaris: Marti i Pol.....omnipresent.... això que el facin llegir a les escoles, buf. He dit. Cadascú que interpreti. I que consti que m'agrada. Quan vull anar a dormir. Però ell és ell. I nosaltres som nosaltres.
    -Qui decideix el que està bé? Ells? Quins ells? Aquí igual, RC anàrquic? O grupet d'amiguets?
    Esta bé experimentar. Molt bé. Perfècte. Però, per a qui escrius? Perquè escrius? Per impressionar a QUI?
    He he he.
    La teva forma d'escriure s'enganxa!
    Segueix segueix.
    Però abans pensa que ja s'ha exposat merda enllaunada en una galeria d'art....

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.