Escoltant una mica de grunge

Un relat de: Marc Freixas
Sóc de la generació x
i sovint m'enfilo per trossos crus
i recito negre damunt de blanc
perquè l'estridència se m'emporta a paradissos nirvanerus.
Escoltant grunge
reposo caps dins de l'ànima malalta...
raons de l'ahir
que duren eternitat en el propi temps.
Enyorança.

Comentaris

  • gràcies marc...[Ofensiu]
    joandemataro | 23-05-2011 | Valoració: 10

    per tot el que hem compartit aquest temps. Ara deixo un temps RC... Necessito un temps per redreçar el meu cap, i potser un dia ens tornem a retrobar...

    de moment et desitjo el millor
    salut i felicitat
    joan
    pd.- per cert a Mataró tenim un regidor de la CUP tot i que jo aquest any he fet com tu...

  • poeta [Ofensiu]
    panxample | 21-05-2011 | Valoració: 10

    Poeta de l'enyorança, poeta del desengany, poeta indignat.
    el so de Seattle , ens acompanya.

    Vinga ! pit i amunt.
    avant

  • realment marc...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2011 | Valoració: 10

    vivim tots, joves, grans, infants una època molt dura... plena d'estridències, de presses, de manca de valors i il.lusions que tot plegat ens porta a viure a l'ànima ferida i malalta com bé dius...

    cal lluitar contra tot això...
    salutacions mataronines
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.