Escoltant al vent

Passa la tarda com tantes altres, davant de la finestra
veig com la pluja banya el meus pensaments i el temps corre de pressa rere seu; penso, recordo en nostàlgia altres temps, per molt que intenti abraçar aquell record s´esfumen davant meu. Cada instant, cada minut de la meva vida, no poden apartar-te del meus pensaments, tan llunyà, tan estrany per mi, però tan estimat, no sé a on comença aquest conte o acaba aquesta història o si potser encara no ha començat, o tot ja forma part d'altres temps.
No tinc valor per obrir els ulls a la realitat i acceptar que l'ahir i l'avui ja són i formen part del meu passat; pensaments que pengen de res, del temps, de la música de l'infinit, del color de les coses, dels vells amics, de la olor de les coses, dels somnis de mitja nit, preguntes que volten dins meu, sense obtindré cap resposta, escric i escric i no dic res, només són paraules que flueixen de mi, com l'aigua d'un rierol, que no pot deixar de brollar aigua i a tota pressa, vol recórrer el seu curs, sense saber a on anirà a desembocar. Rescataré la il·lusió del fons del mar i la guardaré com un tesor, per no tornar-la a perdre, per veure cada matí com surt el sol per
l´horitzó llunyà a l'espera d'un demà.