és un dia de cada dia però avui fa sol (iv - 15 d'octubre)

Avui fa vint anys.
Estàvem en un coquetó cafè,
asseguts l'un davant de l'altre.
Li vaig regalar una polsera de plata.
Encara no recordo com ens va trobar,
però en sec va aparèixer ma germana
amb un misteriós missatge:
que no anéssim a veure mon pare.
(A casa, més tard, em vaig assabentar:
estava tuberculós, frisós i l'enviaven a Terrassa.)

Avui, el seu encara marit
l'han enviat
on el temps és fred i hi ha boira cada dia,
sobretot quan és hivern.
Té problemes de cervell.

A dos quarts de sis, però,
he felicitat la meva dona...
Hem cardat com mai no ho hem fet.
Més tard he despertat la Clàudia.

A les vuit, ell m'ha dit
que no té remei:
que el forat se li clava al cor.

Per la ràdio segueix sonant USA.
Han passat vint anys...
I què...