Cercador
ES FA DE DIA
Un relat de: mpujolEs fa de dia i jo ja fa massa hores que estic desperta. M’agrada llevar-me aviat, quan tot és en silenci i només s’escolten les meues passes i els sorolls de la casa que dorm. Necessito urgentment buidar la bufeta. Amb els ulls mig closos, aconsegueixo seure a la tassa del vàter i deixar-me anar. Quin alleujament! Començo a connectar-me al món...
Necessito una dosi de cafeïna per permetre que les neurones adormides iniciïn la sinapsi. No són tan matineres com jo i ens costa trobar-nos i equilibrar-nos. Amb la vista passa igual, no s’acomoda a l’entorn fins passats uns minuts. Només fa cinc anys, tot això no em passava!
Amb els primers glops del cafè en llet diràs que començo a ser un projecte de persona. El cervell es posa en marxa i la vista l’acompanya, i gaudeixo íntimament de pegar un cop d’ull a les xarxes. Aguaito fora encara amb el got a la mà, surto al terrat i m’entretinc en contemplar la sortida del sol. És un dels millors moments del dia. Avui em ve de gust immortalitzar-la i penjar-la , perquè els més dormilegues vegin què es perden mentre mantenen el cap al coixí.
Es fa l’hora de posar-se en marxa activament: esmorzars, entrepans, dutxa i vestir-se. I tot intentant fer poc soroll. Avui em ve de gust esplaiar-me en el ritual de les cremes. Normalment em fa mandra, però potser m’hagi encomanat del solet que guaitava entre els núvols, albirant un bon dia. Carregada d’energia, trec el cotxe del garatge i enfilo cap a la feina. Ben mirat, em sento privilegiada de poder sentir-me viva !
Necessito una dosi de cafeïna per permetre que les neurones adormides iniciïn la sinapsi. No són tan matineres com jo i ens costa trobar-nos i equilibrar-nos. Amb la vista passa igual, no s’acomoda a l’entorn fins passats uns minuts. Només fa cinc anys, tot això no em passava!
Amb els primers glops del cafè en llet diràs que començo a ser un projecte de persona. El cervell es posa en marxa i la vista l’acompanya, i gaudeixo íntimament de pegar un cop d’ull a les xarxes. Aguaito fora encara amb el got a la mà, surto al terrat i m’entretinc en contemplar la sortida del sol. És un dels millors moments del dia. Avui em ve de gust immortalitzar-la i penjar-la , perquè els més dormilegues vegin què es perden mentre mantenen el cap al coixí.
Es fa l’hora de posar-se en marxa activament: esmorzars, entrepans, dutxa i vestir-se. I tot intentant fer poc soroll. Avui em ve de gust esplaiar-me en el ritual de les cremes. Normalment em fa mandra, però potser m’hagi encomanat del solet que guaitava entre els núvols, albirant un bon dia. Carregada d’energia, trec el cotxe del garatge i enfilo cap a la feina. Ben mirat, em sento privilegiada de poder sentir-me viva !
Comentaris
-
Gràcies pel positivisme[Ofensiu]L'espurna adequada | 18-02-2017
Vaja! així dóna gust començar els dies!
Enhorabona pel relat i per aquesta actitud envers la vida.
Segueix escrivint així.