Es busca

Un relat de: Ferran de Montagut

Es busca una amiga
no és necessari que sia dona gran
solament que sia humana
solament que tingui sentiments
solament que tingui cor.

Què sàpiga parlar i callar
i sobretot que sàpiga escoltar
li te d'agradar la poesia, pels matins,
els cants del ocells, la llum del sol la lluna,
las cançons dels vents i de les estrelles.

Te de tenir amor, un immens amor per algú,
o sentir llavors la falta de no tenir aqueix amor.
Te d'estimar al germà,
i te de respectar el dolor,
que els pelegrins porten d'amunt seu.

Te de guardar el secret sense sacrifici.
No és necessari que sia pura,
ni que sigui totalment impura,
però no te de ser vulgar, te de tenir un ideal,
i por de perdre, te de sentir la buidor que això deixa.

Te de tenir quelcom d'ésser humà
el seu principal objectiu ha de ser el de l'amiga.
Te de sentir pena per les persones tristes i...
Comprendre l'immens buidor dels solitaris,
l'han d'agradar els infants , i sentir pena pels que no han nascut.

Es busca una amiga, que li agradin els mateixos gustos,
que és commogui quant sigui tractada d'amiga.
Que sápigue tenir una conversa de les coses mes senzilles,
de plujetes, i de grans pluges,
dels bonics records de l'infantesa.

Es necessita una amiga, per no embogir, per explicar-li,
el que he vist de bonic i lo trist durant lo dia,
dels anhels i dels treballs del dia,
que puguem parlar junts de futur,
dels somnis... Y de la realitat.

Li han d'agradar els carrers desèrtics, les muntanyes,
els camps, les gotes d'aigua, els camins enxarcats,
trapitxar les bases d'aigua com un infanto,
dels boscos desprès de la pluja,
¡oh! estirares damunt l'herba mullada.

Es busca una amiga,
que digui....
Que val la pena viure!!
No perquè la vida sigui bella
sinó perquè te un amic en qui confiar.

Es necessita una amiga:
Per deixar de plorar la soledat,
per no viure de records
per no viure de cara al passat,
buscant memòries perdudes.


Necessito una dona que em faci costat a mi i jo a ella,
somrient o be plorant
però que em digui amic!!
Per tenir consciència de que un encara és viu,
que em doni palmetes a l'espatlla, i amor això no te preu.

Autor: Ferran de Montagut, escrita en el meu estudi "MAS EL SOL SOLET" el del "JARDÍ VERD" Comarca de
"L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! En el dia d'avui 30 d'Abril del 2002.

(Notes: Qualsevol semblança amb un altre poema és improbable aquest a ressorgit solament de la meva ment. L'Autor. deMontagut
Emails: juandemontagut@latinmail.com el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888172 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)