Eren dos cossos

Eren dos cossos units per la distància
Dues ànimes sense rumb i sense casa
Eren dos cossos coincidint en una estança
Dues cares desconegudes una davant l'altre

I van començar a parlar i a mirar-se
Amagant l'atracció, separant-se
I van fer-se amics d'ignorància
Cercant comoditat, privant-se tot lo altre

Ella el desitjava, però era cobrada
Ell la somiava, però la por li pesava
El cor, per sort, era l'amo de la sala
Ell i ella sols amb silencis que parlaven

Eren dos cossos purs i verges entrellaçant-se
Dues ànimes que s'entenien i es fusionaven
Eren dos cossos estimant-se per primera vegada
Dues cares plenes de suor, besant-se.