Eren dos cossos

Un relat de: indefinida

Eren dos cossos units per la distància
Dues ànimes sense rumb i sense casa
Eren dos cossos coincidint en una estança
Dues cares desconegudes una davant l'altre

I van començar a parlar i a mirar-se
Amagant l'atracció, separant-se
I van fer-se amics d'ignorància
Cercant comoditat, privant-se tot lo altre

Ella el desitjava, però era cobrada
Ell la somiava, però la por li pesava
El cor, per sort, era l'amo de la sala
Ell i ella sols amb silencis que parlaven

Eren dos cossos purs i verges entrellaçant-se
Dues ànimes que s'entenien i es fusionaven
Eren dos cossos estimant-se per primera vegada
Dues cares plenes de suor, besant-se.

Comentaris

  • Preciós...[Ofensiu]
    Reguitzellera | 17-12-2006 | Valoració: 10

    m'ha agradat la manera en que descrius aquesta situació... dos cossos unint-se en un sol... molt maco!!

  • Aquest també[Ofensiu]
    Perestroika | 09-10-2006

    m'agrada molt. Vaig a seguir descobrint el teu racó..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116167 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...