Epitafi

Un trist somriure m'escorça
L'aigua de mi es vol escapar
Tanco els ulls amb prou força,
Per no veure't, per no plorar

L'horacle tenia raó
Ara ja torna la tardor,
Les fulles soles van caient
Caient en el tempo del vent

L'estrident so del violí
Lliris amagats sota el braç
Sol, fent el mateix camí,
Avui amb mi no vindràs.

Ningú ve a plorar els morts
El teu alè és soledat,
Una gran pedra al camí
Em diu que no vius per a mi

L'apagat blanc dels teus cabells
Em dirà el gris del teu nom
Més morts que els vells ja som
Espero sol el pas del temps

Invoco paraules mudes
No espero respostes,
Sé que el res no parlarà
Ni avui ni ahir ni demà

Em beuré un got del teu alè
Dolç i un punt amarg alhora
Per recordar el nostre ahir,
Per oblidar el trist demà.

L'horacle tenia raó
Ara ja torna la tardor,
Les fulles soles van caient
Caient en el tempo del vent.