Epíleg!

Un relat de: Ferran de Montagut

Avui intentaré fer una narració d'un epíleg:

Un epíleg, es donar a la fi d'una narració una lliçó, del que s'ha explicat, es... Es com diria jo! Una cosa molt important per cert cercle de persones, les quals aquest final de nom epíleg, funciona dins dels seus cervells, que moltes vegades llegeixen la narració i no se saben quin es el significat del missatge dins del escric; es llavors quant llegeixen aquest curt o llarg final, es donen per satisfets dons han descobert amb aquesta lliçó final tot el contingut del relat.

Hi ha que confon l'epíleg amb altres coses com el que jo acostumo a posar des de sempre i com una costum ja arrelada on li fet, el dia que s'acaba de fer, l'hora del dia o de la nit, el lloc, el meu estudi, la Comarca, el meu nom o mot i per suposat, jo acabo sempre tots els meus escrits, contes, novel·les, relats o poemes amb un dels meus e-mail: No voldria pecar de savi, però es com una manera de saber jo quant va ser escrit on i quasi diria el perquè? Es per a mi un control, crec que cadascun te las seves costums vers els seus relats, sabem que molts no posen res al final dels seus escrits i jo respecto la seva manera d'actuar.

Recordo ara una vegada que una senyora de les que em llegeix, hi que no diré el nom, em va preguntar ja t'hi entens amb tants i tants que en tens? Jo aleshores crec que no li vaig contestar, però ara li dic que si, que cada relat, poema conte o novel·la, de cada una jo li porto un control, que el que la llegeix no o pot descobrir mai. També tinc un amic desconegut per suposat del que no diré nom, que quant em fa algun comentari del que llegeix, es pensa que jo el que faig es per passar el temps i al d'amunt es riu dels meus comentaris del final de cada conte, relat, novel·la o poema, inclòs del meus e-mail: Hi posa avui_he_topat_amb_un pal_@msn.com ho moro_vol_dir_arab@hotmail.com

Be amics aquí acabo el meu relat de l'epíleg potser e barrejat algun altre tema mes, però es que feia dies que ho tenia en ment, avui l'acabaré quelcom diferent: Així: És un comentari fet realment per en Ferran de Montagut, el 5 de Maig del 2005, hora onze menys vint de la nit, en la meva gran habitació de quilometres de distància de qualsevol ciutat coneguda, avui precisament no escolto musica de piano com sempre, avui escolto la televisió Catalana de fons.

Comentaris

  • FERRAN[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 05-05-2005

    Tinc el presentiment que et referies a mí.
    Estic d'acord amb tu EN que no són epílegs,
    I evidentment he entés des del primer moment que els vaig llegir que eren una mena de control per clasificar els teus relats.
    EL que no estic d'acord amb tu es que jo m'en ric dels teus acabaments. NO FERRAN!!, ni et falto al respecte ni faig burla.
    És més , m'agraden molt.

    Espero la teva contestació.

    (per cert, el 'Avui_he_topat_amb_un _pal@hot,com' és molt bo)

    SALUTACIONS
    DOZOMITETSO

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888780 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)