Epíleg de l'any

Me'n vaig amb una maleta vella on hi porto només vint-i-un grams, però collons, com arriben a pesar. Pesen com si fossin vint-i-una tones, una sobre l'altra, deu i mitja a cada espatlla. Vint-i-una tones que arrossego dins d'una maleta vella que va obrint una rega a l'asfalt; l'esbadella com si el llaurés, com si llaurés l'hort d'on no en pretenc recollir res. Va així, sempre, molt trempat jo, tinc molt present els vents sembrats.
Una rega darrera meu, com l'estela d'un cometa que ja fa anys que esta caient. La meva estela a l'asfalt mentre em dirigeixo cap aquell cony de muntanya d'allà la davant. Tota la vida cap a la muntanya, sempre cap a la llum que hi brilla al capdamunt, aquella bola de llum clara que hi refulgeix; m'arrossego com puc cap al sempre emprenyador i subjugant destí, sempre cap al... buerrrg, detiny's child, i la Beyoncé està que te cagues de bona, uh, uh, baby, uh, uh baby, mou els malucs nena, uhhhh, sí.
Tot i que això no justifica res de res, teclejo des dels efectes d'una borratxera de tarda. Potser són les millors, les borratxeres de tarda. Encara no es fosc. He begut molt, he cantat malament i he ballat pitof, com un idiota, fent el pallasso, torrat enmig del bar. Han caigut ampolles; han caigut tamborets i gots, jo també he caigut. Broouapp!!
Cabró va amb accent a la O; això és una ó amb un accent a la O; ooohhh ¿per què no et baixes les bragues per mi estimada? per què no te les baixes per tots els clients del bar? vells com jo, vells que canten Raphael amb un esma contagiós. Tots victorejant a l'heroi, aclamant-lo. O d'orellut, d'orangutan, d'osmosis. O del forat del cul; o d'abans d'integrar-te plenament, O de després d'haver comès l'error de considerar-te socialitzat. T'han ofert mai el fOrat del cul? T'han fet mai la O del fOrat del cul més grossa? T'han donat mai per darrera...? Sí, ho han fet. Ho fan contínuament. Cada dia, cada mes, cada pas, cada acció, l'O es dilatarà més i més: estereotips, obligacions, deures, drets que es converteixen en deures...; l'escalfor dilatadora del que està establert. Ja sabeu, el de sempre.
Prou hòstia. No vull escriure rés més aquest any, no escriuré res més fins que aquells cabrons hagin aparegut a la televisió anunciant que hem entrat en un any nou, elles mudades amb vestits d'escots com penya-segats, tot i ser hivern. Ells engominats, amb la pols al nas; la neu de cap d'any sempre cau encara que no hi hagi ni un núvol al cel.
Surto de nou a ximar, no escriuré res més aquest any. Surto de nou, vagui com vagui.