Cercador
Enyorances de petit i adolescent
Un relat de: Marc FreixasLES ENYORANCES DE PETIT
Enyorant el meu poble,
quan de petit sortia al carrer, i jugava amb els meus amics,
i no teniem por de res ni de ningú.
Al pati del mossèn a les sis de la tarda,
organitzant el nostre partit de futbol,
i triant els jugadors per cada equip :
el Marc Romeu,
el Vicenç,
el Jordi Mir,
el "susu",
el Ramón Prades;
i també el Pere Forns,
i el Guillem,
i encara més jugadors i amics,...
Aquestes són les meves enyorances de petit.
LES ENYORANCES D'ADOLESCENT
I després cap al vespre-nit d'adolescent,
quan per passar-ho bé ens fotiem un porret,
i agafàvem les motos per anar a Torrelavit,
i a Sant Sadurní d'Anoia,
i encara tornàvem cap a casa sempre tard,
i els pares m'esbroncaven amb raó,
i encara no en tenia prou,...
L'endemà me'n anava a casa de l'Oriol Lluch a passar la tarda,
o a casa del meu cosí el Pau,
i també a casa del Ramón,
( els meus millors tres amics d'adolescent al poble )
i sempre per poder fer alguna festeta,
arreglar les motos per posar un tub d'escapament més potent, al taller del meu pare,
o simplement per escampar la boira, sense necessitat d'explicar res a ningú.
Aquestes són les meves enyorances d'adolescent.
Comentaris
-
Diferents noms , diferents llocs, la mateixa història.[Ofensiu]Lluís Soler i Blanch | 01-09-2004 | Valoració: 9
Es sorprenent que a vegades les experiències pròpies son un reflexe de les vivències de més
gent com tu, o com jo mateix.-
Enacra que ens portem 8 anyets ( que a aquestes altures ja son bastants) comprobo
que Malleu tampoc està tan lluny del teu poble...
Salut company i
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871315 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.