Enyorança

Tardes de primavera que es converteixen en l'hivern que aquest any encara no havia arribat.
Tardes d'anyorança d'un amor equivocat, recordant cada paraula incerta d'aquell passat no molt llunyà.
De un amor abandonat.
Ara hem trobo lluny de les teves lletres, dels teus sentiments, dels teus ulls i del petit somriure que el temps et pot oferir... Potser no ets el príncep que quasevol príncesa espera, però et trobo a faltar ara que ets lluny de mi, lluny de les meves mans.
Cançons on totes me duen el teu record, llocs on et busco i sé que no et trobaré. Tu em feies sentir especial amb cada vers escrit amb les teves mans, versos fets per valorar i estimar en els moments menys esperats.
Ara sóc lluny de tu, de les teves paraules, de les teves fantasíes, però crec que no és massa tard per dir-te; que sempre duc el teu record dins meu, que guardo el teu alè d'aquest amor impossible i molt llunyà.

Per el noi de Horitzons de Ponent. Moltes de Gràcies per obrir-me noves portes de un camí molt feliç.