Envoltat per un circ immens

Sé que sóc en un circ immens,
on tothom hi fa el possible per tenir-hi un bon paper...

i també sé que hi ha qui diu, que saber actuar és una manera de viure.

Però també és ben cert, que mentre n'hi han uns que actuen,
n'hi han uns altres que es dediquen a fer de la seva trajectoria vital, un estil de viure la vida amb molta més senzillesa,
i amb molta més complicitat en el propi fer que desenvolupen...

i és ben cert, que aquests també són en el circ immens,
on tothom hi fa el possible per tenir-hi un bon paper.

Jo presumeixo, per exemple, del fet de passar desapercebut durant bona part del meu temps de viure,
quan de per si, em tanco a la fàbrica de curtits on encara ara hi sóc treballant, i toquem fusta, i que duri molts anys...

però és que no per això de tancar-me a la fàbrica de curtits,
deixaré d'escriure poesia,
perquè no és pas aquest el meu cas,
ja que jo, d'escriure escriuré,
i ho faré fins el dia que em mori, fins a la fí de la meva existència.

Mentrestant, sóc dins del circ immens,
passejant-me amb senzillesa,
descobrint la novetat que s'amaga rera el nou dia quan arriba,
intentant fer un bon paper davant dels altres, però mai amb segones intencions,
perquè això és lleig, i a part de lleig, és terrible.

I ja no us escric les meves noves tristeses,
entre d'altres coses perquè aquestes són en el lloc més profund dels meus pensaments,
i encara que sempre hi deixo entreveure alguna cosa,
sé que aquestes tristeses me les haig de desentristir tot sol, i per tan, et deixaré tornar a llegir d'una manera plaent el final d'aquest poema,
ja que jo, d'escriure escriuré,
i ho faré fins el dia que em mori, fins a la fí de la meva existència.

Sóc dins del circ immens...

envoltat per un circ immens.