Cercador
Entre tu i jo...
Un relat de: BirtaHi ha una línea transparent entre nosaltres: tu ets a un extrem i jo a l’altre.
Mirades fugisseres en les trobades casuals que intenten captar tot allò que abans prenia forma de paraula.
Migs somriures que volen expressar molt, només en un instant.
És la complicitat portada a l’extrem: renunciar al poc i arribar al res, per la magnitud del tot...
I aquest res és un desert de melangia, on la pluja és un record llunyà; ara brollarien llàgrimes per rellevar les gotes que un dia ens atraparen amb els llavis units, amb les mans enllaçades amb el desig de fondre’ns...
Però s’imposa la coherència amb la seva sobredosi de realitat. Neix la necessitat d’aprendre a viure amb aquest buit.
Hi ha una línea transparent que ens uneix.
Hi ha una línia transparent que ens separa.
Mirades fugisseres en les trobades casuals que intenten captar tot allò que abans prenia forma de paraula.
Migs somriures que volen expressar molt, només en un instant.
És la complicitat portada a l’extrem: renunciar al poc i arribar al res, per la magnitud del tot...
I aquest res és un desert de melangia, on la pluja és un record llunyà; ara brollarien llàgrimes per rellevar les gotes que un dia ens atraparen amb els llavis units, amb les mans enllaçades amb el desig de fondre’ns...
Però s’imposa la coherència amb la seva sobredosi de realitat. Neix la necessitat d’aprendre a viure amb aquest buit.
Hi ha una línea transparent que ens uneix.
Hi ha una línia transparent que ens separa.