Cercador
Entre terra i cel
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Entre terra i cel
la meva creu arrossego.
Una creu festiva!
L'enlairo...lairo, avui.
D'il.lusió també
es respira.
Ésser ara i aquí,
quin goig
d'ànima viva!
El dolor...
ja se sap,
una de tantes
benzines.
Clar i obscur
mort i/o vida.
vailets no veuen finals,
fanals als vells il.luminen.
La immortalitat
existeix:
Li
tat
in
morta.
L'energia
no es destrueix.
La destrucció es
pura energia.
Mentrestant,
enlairo els mots.
Mots frescs,
mots del dia.
Com un déu senzill
que contra tot limit
es regira...
Entre terra i cel
bellugo.
Cercant sempre
rere el vel;
també davant,
tot menjant
del teu
somriure.
Comentaris
-
hola[Ofensiu]EstelMDR | 16-04-2008 | Valoració: 8
..de títol sempre poso el mateix tu..
Merci pel comentari^^
De veritat que penso que no sé escriure, però no m'importa, em relaxo i "punto" ^^
Bé, m'encanta aquest poema, tens un estil propi,, a no ser que hi hagi algú amb aquest estil i la meva incultura m'ho amagui.. bé tan és.. sempre surto de TEMAA!!
res, dir-te doncs, que m'agrada molt aquest estil, i aquest poema,..
PD: ai el futbol! xD a tu també t'agrada?
xD -
Entre l'una i l'altre, la vida[Ofensiu]Unaquimera | 13-03-2008
Un poema plenament vital!
Els teus mots i el joc de malabarista que has fet amb ells, m'han obert una estranya font d'energia, de força que es vessa sobre els minuts i sobre les coses.
No perquè facis gala d'un optimisme absurd, sinó perquè el justifiques a partir d'ara, de tu, de jo, perquè l'alimentes de proximitats i possibles.
Ben fet!
T'envio una abraçada bellugadissa i un somriure ample,
Unaquimera
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428532 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com