Entre flames i altres relats antibèl·lics

I
Amor entre flames
Mentre creïxien les flames dels poblats, les seves flames internes creïxien sense parar i els seus cors s'estimaven.
Extasiats de plaer i d'amor fugiren d'aquell univers d'odi.
Ell va cremar el seu uniforme i varen començar la recerca d'un món millor. Travessaríen rius i muntanyes i no paraven de dir-se l'un a l'altre:
'no hi ha dreceres,
no hi ha carreteres,
no hi ha fronteres
que ens puguin aturar a tu i a mi.'
Només hi ha l'amor salvatge, la flama humana capaç de suportar tragèdies per cercar el confort.
II
Coloms extarminats
Places en flames. Ja no queda res. Els coloms han volat lluny.
Una mare i un fill s'ho miren. La mare recorda quan el pare i el fill jugaven alegres. El fill juga entremaliat i es troba un colom mort que no ha pogut escapar-se a temps.
I li pregunta: Qui ha matat el colom blanc?
La mare li contesta al fill:
No ho sé, fill, no ho sé. Només vull que aquests coloms tornin aviat.
III
Amor (en temps de guerra)
Mai va saber esbrinar quina havia sigut la màgia, el misteri, el poder que els havia unit en aquell món dominat per l'horror i la destrucció. Varen ser les forces dels inferns que el varen ferir amb una bala a la cama esquerra i un posat de derrotat. Va ser el destí que els va unir en aquella infermeria. I mentre el curava i el mirava, ell tornava a sentir desig, plaer, passió, en definitiva amor.
I li deia:
'entre bombes i entre morts he perdut la sort, però he retrobat l'alegria quan t'he vist a la infermeria. Ha sigut molt important trobar un amor tant gran en època de crisi, guerra i fam'.
Quin és el misteri que uneix dos cors amargats en un món de desesperança i de destrucció? Quin és el misteri que uneix el cor dels humans en un món dominat per l'odi i la desraó?