Entre el fullam

Era una nena i no era, amb un tros de corda que s'havia trobat entre el fullam del parc. Ella només feia que córrer i jugar, s'enredava, la botava, la nugava a un arbre i es divertia pegant-li voltes com si ballés amb aquell príncep de la pel•lícula que va veure la nit de dissabte a la televisió.

Va entropessar, va riure i es va alçar més feliç que abans de caure. Mentre corria amunt i avall feia com que una serp la perseguia, i ella mirant enrere en tot moment, es va allunyar a poc a poc de la ruta marcada. La nena reia i reia, queia, donava giravoltes, feia de detectiu entre els arbres... sí! com aquells de les series de televisió de casa de la mamà. Es va cobrir de fulles marrons que hi havia per terra i va seguir perseguint als dolents entre els arbres amb la seua gavardina nova d'espia, cridava i cridava que eixiren: "eixiu dolents, eixiu!" deia entre riallades malèvoles, només típiques en els infants; aquells que encara no saben la veritat de la vida.

Acabava d'arribar a Exeter, els parcs eren més grans, més frondosos i més espessos que allà a la seua llunyana casa de Vilafranca. El dia s'escapava, però no importava; la nit s'amagava, però això li agradava. La mamà estava massa ocupada amb la mudança i les estrelles la saludaven des de les altures.