Entre Borrominis i Berninis

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

3
Oh, sí, quin somni tant dolç! La dolce vita e la dolce nocte! Per desgràcia una hostessa amabilíssima d'Iberia t'ha interromput el son amb l'excusa de preguntar-te si volies un suc de taronja o un cacauets. Ostres, tu, i evidentment pagant, que sant Pere canta! Oh, San Pietro, San Pietro deu ser una basílica grandiosa has pensat…
La idea d'estar apuntat en un tour organitzat d'una majorista i així passar inadvertit se li va ocòrrer a la ment pervesa del Palau. Creies que en arribar a Fiumicino o altrament dit aeroport internacional Leonardo da Vinci, hi trobaries una gentada esperant el guia acompanyant de torn. No senyor, només hi havia un representant de la majorista que t'ha rebut cordialment tot oferint-te les meravelloses excursions ‘La Roma clàssica'o ‘La Roma antigua'…De sobte, un senyor gran t'ha agafat d'una estrabada la maleta i has corregut rera seu. Era el transferista. Has pujat a la seva tartrana i no ha mogut els llavis durant tot el trajecte. T'ha portat davant l'hotel.
Has pensat, no,no pot ser, hi deu haver una equivocació, en aquesta pensió de me…bé, vull dir, és un tres estrelles que sembla un dos però tothom sap com són els hotels de la ciutat de la catacombes…Un jove t'ha saludat amb un ‘bon giorno!' més sec que els cacauets de l'avió. Oh i l'habitació, quina meravella, senyors! Una individual al més pur estil setantes…i el millor una banyera ideal per assassinar qualsevol indesitjable i deixar el cadáver flotant en un antre d'hotel perifèric…Oh, la banyera, sort, de la banyera, perquè et vas voler dutxar per treure't la suor de sobre i bingo, el mànec de la dutxa trencat.
Conclusió: una magnífica rebuda.


4
Calia situar-se. L'espectacular hotel estava situat en una no menys espectacular avinguda de circumvalació que connecta el centre amb el barri de l'EUR: l'avinguda Cristoforo Colombo. Gràcies al teu popurri de parauletes mal apreses en italià, el recepcionista va tenir la gentilesa d'informar-te que aprop hi havia una ‘fermata' d'autobus que et portaria a Termini: inici i final de tot trajecte de trens i autobusos.
Ja ho diuen ja, tots els camins duen a Roma i no sabies perquè des de feia una bona estona tenies la sensació que algú et vigilava. Calia conèixer la ciutat i tingueres la brillant solució de pujar al bus turístic.
Llavors sentíres una veu de dins teu recriminant-te: ‘què has vingut a fer el turista, a treballar o has vingut a fer el giripolles?' Gran pregunta.
T'oblidaves que havies d'anar on eren els col·legues de departament per escriure quatre notetes de les seves gestions i passar-les al Palau. Sabies que el lloc on es reunirien els teus col·legues seria al Capitolio. Calia arribar-hi. I una munió d'ovelletes seguien els respectius guies direcció al Foro Romano. No entenies res del que dèien. Eren alemanys, nòrdics, hi havia algún francès i quatre japonesos fent fotos…
Tot seguint a les ovelletes arribares al Capitolio i entràres al seus museus i casualment et trobàres un dels teus col·legues, fent les seves gestions amb un homòleg italià, i de la conversa vàres entendre que no havien trobat res de res.
Que volia dir? S'havia perdut la Dominàtrix?

5
Passaren unes hores i calia informar-se del que havia passat. Pujares a l'estació de Metro de Cavour i d'allí cap Termini. Et fou més fàcil del que havies imaginat. Trobares de seguida un rotatiu gratuït d'aquests que es distribueixen cada dia a peu d'estació. Sí, era cert. De camí de Barcelona a Roma havia desaperagut la Dominàtrix.
El toc sensacionalista del rotatiu no dubtava en afirmar que potser la joia més preuada del museu del Capitolio estava en mans de qualsevol desaprensiu que no dubtaria en vendre'se-la per un bon grapat de milions d'euros. Mâfies? Qui ho sap..
Desorientat tornàres a l'hotel. Era tard. Havies estat rondant pels carrers i avingudes sense un orientació massa clara. Volies trucar al Palau. Impossible. Amb les presses del viatge no havies caigut que potser calia carregar-te la batèria del mòbil i també el saldo apunt d'esgotar-se. Potser li enviaries un correu electrònic, sí, bona idea; trobares no saps com un cibercafè al centre de la ciutat i tot passejant trigares una bona estona per arribar fins a Termini. Allí agafàres el 74. Però va passar quelcom estrany…


L'havies vista. Potser et seguia. Sí, segurament t'havia seguit. Qui era. No ho saps. Et captivava de mala manera. Parlava una estranya mescla d'italià, espanyol, anglès i vés a saber què…Ella deia que era de no saps quin carai de república ex - soviètica. S'inicià una conversa d'allò més superficial. D'on era? Què havia vist de la ciutat? On tenia l'hotel? I no saps perquè li vas començar a vomitar tota la informació. I ella va desaperèixer i tu et vàres passar de llarg i vàres arribar a l'EUR. I ara què? Volta enrera. Pujàres sense pagar. Apa de fermata en fermata arribàres a l'hotel. Una grupet de travestis et va saludar. Només et faltava això…Calia descansar i aixecar-se d'hora. Demà tenies excursió pel centre: veuries la Piazza Rotonda i la Piazza Navona.




6
Després de l'excursió et quedares aprop del Vaticà. Volies visitar els seus Musei…
S'apropava la setmana santa i un anar i venir de gent omplia de gom a gom la Piazza de San Pietro. A dins els Musei et vares deixar captivar per un grapat d'obres i a dins la capella Sixtina…ostres, ella! Ella de nou, fent-se passar per turista. Allò no era una capella era un guirigall, una cridòria de mercat i de sobte, en veure't, es va escapolir.
La vares seguir. Volia pujar a la cúpula de la Basílica. Ella va pujar per l'ascensor i tu, inútil, vares pujar per les més de tres centes escales. Oh, sí, a dalt de tot semblava diferent.
Roma sota els vostres peus.
Tot va anar molt ràpid. Ella mirava els jardins vaticans i tu la Piazza. Us vàreu creuar a dalt del mirador i us vàreu quedar mirant. Llavors ella va donar un cop a un home que feia estona que us vigilava. Havíen passat molts controls, que sí el de seguretat que sí el moral i no vas ben vestit perquè ensenyes les cames…però aquell home era sospitós.
Us vareu arrepenjar en una barana i sense voler vares donar un cop a un home gran. Va entrebancar-se i li va caure quelcom molt conegut per tu: la Dominàtrix!
Mare meva! La vares voler agafar però ella s'hi va interposar i sense voler li va relliscar la peça teulades del Vaticà avall, avall, avall…Vinga llavors, tots vareu correr escales avall, mentre els turistes de torn i les monges de torn deixaven anar més d'un crit.
Ella va conseguir agafar la Domini i tu la vares seguir. I l'home que us vigilava també us va seguir i el que li havia caigut la peça també.
Ella va pujar a un taxi i tu també i els dos homes també i vinga un rera l'altre passant per diversos carrers i Via del Corso amunt i Via del Corso avall…
Ella va escapolir-se. No podia arribar massa lluny.
Arribàreu fins a la Piazza de Barberini i allà decídireu entrar a Santa Maria de la Concezione. Què hi feies tu en un cripta carregada de cranis de màrtirs caputxins amb no saps massa ve qui…Qui ets? Per què vols la Domini? Sóc la Bernini.


Volia ajudar-te. Volia fer-te creure que no existia cap Dominàtrix i que totes les peces que existien com la Dominàtrix eren tot còpies. No t'ho podies creure. Deia que treballava pel Departament de Cultura italià . No t'ho creies. I aquests homes que busquen? Creuen que la peça que tinc entre les mans es autèntica, deia. Oh, la Bernini, nom clau de no saps encara qui però que et va ajudar a entendre que no valia la pena esforçar-se tant per una joia que no havia existit mai.
Per què tu, un pobre interí havies de passar per tot això? I tot per dir sempre que sí, que sí al maleït Palau. I tot per haver superat unes oposicions que l'únic que et permetien és un interinatge de dos anys.
La Bernini t'atrapava com un imant i la vàres seguir fins a la Piazza Spagna i des d'allà decídireu anar a sopar un troset de pizza i després arribàren fins a la Fontana di Trevi.
Volies que aquell instant no s'aturés però només era un instant que guardaríes per sempre més com una inútil missió.



7
Tot té un inici i un final i quan ja vesprejava aquells dos homes misteriosos de la cúpula del Vaticà aparegueren de nou. Calia fugir. Però si era falsa perquè no dona'ls-hi?
La Bernini et volia entabanar. Ella tenia en les seves mans l'autèntica Domini i robàreu una vespino i vàreu córrer fins arribar a la Piazza del Colosseo. Entràreu al Colosseo i ells també hi vàren entrar. No teníeu escapatòria.



Des del punt més alt del Colosseo la Bernini va deixar caure la Dominàtrix amb la següent cara d'estupefecció de tots plegats. Allò era el final. La Dominàtrix en mil bocins. No t'ho podies creure. Per què ho havia fet? Sense adonar-te'n va fugir i els homes vàren baixar correns a recollir entre l'arena els bocins de la preuada joia.

8

Una estranya buidor et va omplir de sobte tot el cos. Caminaves sense saber massa bé on anar. Perdre's. Oh sí, perdre's per una ciutat que has imaginat tants cops i que et captiva sense saber massa bé perquè. Descobrir. Desmitificar. Deixar-se sorprendre.
En el barri del Guetto i a la Isola Tiberina vas decidir que ja n'hi havia prou d'aquell
color. Volies tornar a casa. I de sobte la foscor et va caure a sobre.


Finalment vas conseguir comunicar-te amb en Palau. L'havien destituït del càrrec.
La Dominàtrix havia desaperagut. Més ben dit. Havies contemplat la seva autodestrucció. Però els teus col·legues havien negociat que una meravellosa còpia s'exposés en la mostra que durant tant de temps havíeu treballat. Punt i final.


L'últim dia vàres contemplar la ciutat des del monument de Victor Manuel II. Allà la vàres veure per últim cop. Sí, potser ella et va salvar de vés a saber quins perills.
Va ser un àngel que de sobte va aparèixer i va desaperèixer. Sí, era ella. Venia dir-te adéu. Havia fracasat amb la missió de la Domini. Per qui treballava? Pel govern?
Et va donar un petó i va escapolir-se de nou entre la gent.
Va començar a ploure i decídires anar al Panteó i refugiar-te en un cafè. La Bernini potser ja hauria iniciat una altre missió, potser Venecia, potser Florència…potser…

Plovia. Eren cendres? Havies cremat molta energia. Un capuccino et refeia. Encara senties el seu alè i el tacte del seus llavis. Un dia es va creuar un àngel a Roma i tu hi eres present.









Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77759 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!