Entranyes

No tinc temps material d'arrencar de tu
Paraules dolces ni mirades de desig,
Simplement deixo que la vida m'esgarrapi
Aquest pit inútil i buit,
Que m'arrenqui el cor encara bategant
I el mastegui,
Només per saber el gust que té l'amor,
Per trobar el racó on amago
Els sentiments més salvatges.

Antropòfaga de clarors i esperances,
Hostil i violenta, carnissera,
La visceral recreació dels teus petons
Se'm transforma en una orgia
D'anihiladores ombres d'altres dies,
En què les nostres sangs bullien
I es barrejaven en un riu d'assassina
Passió no controlada.