Entaforat

Un relat de: Marc Freixas

Entaforat per dintre d'un món carregat de desprestigi,
desesperació,
desil·lusió,
desintegració,
destrucció,
descol·locació...

i més

( sempre encara més!! )

I després ens diuen que vivim amb la il·lusió del nostre propi existir,
com si això fós tan meravellós i únic,
i immensament proporcional a cadascuna de les rialles despreses pels somriures,
que afirma a cada humà, aquella part que li pertoca d'alegria, felicitat i més

( sempre encara més!! )

Entaforat :

immers a la rutina esfreïdora de sempre;
mescla de nerviosisme i bogeria,
amb una dosi impecable d'amabilitat fins i tot estressant

( tot i la bona rebuda que en té de mi la gent ).

Condemnat pels teus petons,
avui tinc la sort de tornar a somriure...

i presoner del teu amor,
avui tinc la sort de seguir estimant,...

I més;
sempre encara més!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.