ENSENYA'M A ACARICIAR-TE

ENSENYA'M A ACARICIAR-TE…

No hi ha fred en aquest instant.
És el temps inicial i precedent.
No hi ha fred.
El record que romanga d'aquests minuts en què els cossos s'entregaran acariciarà a l'incendi que busquem.
No t'aproximes encara a la meua boca.
Roman observant-me assentat en aquest refugi transitori convertit en butaca.
Sé que estem construint un escenari. El nostre.
Les mans encara esperen conversar, en espera excitada.
Desitjaria que observares els meus gestos. Escrutant-los com si fóra aquesta la primera vegada que succeeixen.
El meu vestit és una muralla subtil que em separa de l'atmosfera calenta que el teu alé provoca.
No deixes de mirar-me.
Les meues cames s'estenen sobre aquests llençols en què no caben les mentides.
Entre el vestit i la meua pell no hi ha una altra frontera que la meua pròpia pell.
El meu sexe espera quedar al descobert.
No deixes d'observar-me.
No desitge desposseir-me encara del vestit que em cobrix, el mateix que juga a ser pudor material transfigurat.
En realitat sí ho desitge.
En realitat ho anhele però la teua mirada en progressiva incitació és la provocació carnal que ella mateixa provoca.
No deixes d'observar-me.
No deixes d'observar-me.
Amb mans anheloses retire la part del vestit que s'encabota a existir per damunt de les meues cuixes.
Es descobrix el perímetre carnal que espera el recorregut de les teues mans i la teua llengua.
Es fa de dia el meu sexe imaginant que tu t'acostaràs i li portaràs la mateixa humitat que el nàixer del matí deixa en la terra i en les flors.
Contempla'm encara amb eixos ulls de fam reconeguda.
Les meues cuixes es separen.
Succeïx l'inici de l'inici.
Tu ho saps.
Somrius: mon pubis és una finestra per la qual anheles aguaitar.
Somrius: la pell d'eixa part del meu cos és també una porta franquejable. Sense un altre obstacle al desig que els seus porus, la pell de mon pubis s'entossudeix en la seua finor per a aconseguir el trànsit voluntari dels teus llavis d'home.
Separe encara més el parèntesi suspés a què hui s'assemblen les meues cuixes.
El meu sexe és un alba carnal i exclamatiu, pròxim a obrir-se a la teua intenció.
No deixes d'observar-me.
No deixes d'observar-lo.
Contempla'm.
Deixa't arrossegar pel dibuixat cabal que porta el desig.
Intenta endevinar cada una de les vibracions del meu cos
La resta d'ell continua cobert i sotmés a l'existència inesquivable del meu vestit.
Per davall d'ell, els meus pits es rebel·len i marquen amb el seu fulgor emergent els punts d'incandescència que esperen el foc imparcial de la teua boca.
T'excita imaginar-los.
Els meus pits cremen imaginant la imaginària excitació que et susciten.
Les meues cuixes insistixen a allunyar-se en la distància suficient perquè la perspectiva de la teua mirada incidisca dolçament en cada espai vibrant del meu sexe.
No deixes d'observar-me.
No deixes d'observar-les.
La teua mirada, a l'abric del meu sexe, té un perquè carnal que la reclama.
La porta dels meus malucs s'entreobri.
El paisatge de mon pubis s'acreix.
Sent el brollar d'un riu d'humitat que busca expandir-se i sobreeixir les seues pròpies riberes.
Em sent en ell.
Mullat, el meu sexe s'anticipa a les teues mans, a la premonició de cada un dels seus gestos.
La porta de les meues cuixes roman oberta.
S'obri també la meua boca buscant el gemec que comença a calcular-se.
S'obri el meu sexe a la humitat, als gestos essencials dels teus ulls.
Aproxime sense vehemència les dues mans, desposseïdes de púdiques disfresses.
El meu sexe reafirma la seua voluntat de quedar franquejat sense pudor, sense mesura.
Les meues mans són oronetes vehements que tornen buscant niar en el color translúcid del meu sexe obert.
El vol de les meues mans comença a dibuixar-se sobre ell.
Juguen amb ell a fingir que no són elles: són les teues mans.


M'has dit, mentre llisques la teua llengua d'aigua per la pell del meu cos: "Ensenya'm a acariciar-te com ho fan les teues mans…"