Cercador
ENS FEM UN VERS?
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Fem un verset?
Mots que tremolen
sortits del no-rés.
El no rés...
Pot ser?
Serà el que tu sentis,
serà el que et diré.
seràn les paraules
a sobre un paper.
i el vers?
A la meva boca,
a la teva oïda.
Dansant els aires
les pluges i el vent.
El vent de les de cordes
subpartícules o gens
tu i jo...
Que fem?
Donar-nos la vida
al cor del moment,
de llavis a oïdes
al frec de les dents.
Ens fem un vers.?
Comentaris
-
Si![Ofensiu]korius | 07-05-2009 | Valoració: 10
Si! m'ha agradat molt!
quiçà no seré la millor en poesia i tot, per``o deu meuuu!!
segueix així!
Att; una puta somniadora i idealista!! -
així...[Ofensiu]Noia de vidre | 29-04-2009 | Valoració: 10
pots fer un món de vida si amb un poema omples de vida.
:) -
prou que m'agradaria ser-ne capaç![Ofensiu]Jordi de Gènia | 29-04-2009
Però no estic dotat per les muses de la poesia o qui ho sap si algún dia m'hi atraviré?
De tota manera, aquesta seria una molt bona manera de relacionar-nos els humans, podriam substituir-ne (no del tot) el "fem una cerveseta?
Fins a la propera
Jordi de Gènia -
Què fotem?[Ofensiu]llamp! | 27-04-2009 | Valoració: 10
M'has fet pensar en aquella revista de "la Vanguardia" que pregunta: "Què fem?". Recordo que a l'inici de publicar-se aparegué un setmanari que contenia la "Què fotem?", com rient-se del rotatiu dels Godó.
A part d'això, ja saps que comets moltes faltes d'ortografia, no t'ho recalco, perquè en els meus primers i també darrers escrits meus en tinc de faltes a cabassos, és per això que no m'agrada ser recalcitrant. Però els teus poemes són lleugers, volàtils i a més les faltes li donen un nosequè de 'glamour'. Si, com ho sents, sembla que estiguin fetes amb ironia.
Suposo que essent Barna-loní, com us anomeno, en somnis de lluna mig plena o mig buida (hi haurà reprimenda?), essent Barnaloní deu ser molt difícil mantenir o cuidar la correcció lingüística... opino, opines tu?
I, com que no et vaig comentar massa als teus inicis, però ara una mica més des que et conec, et dic que sempre tinc un moment per escapar-me i fer una visita intempestiva i fugaç a aquells amics que s'ho valen.
APASIAU.
llamps!
Valoració mitja: 10
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
432008 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com