Ens eixugarem...

Un relat de: Marc Freixas
Ens eixugarem les llagrimes de la derrota
amb el veri que porta l'amor de tots els petons rebels.
La nova imatge que projecta la vida vers el mon
ara ja no te una capacitat immediata de reaccio...
diria que no l'ha tingut mai
i que sovint ens ha fet mal
reconeixer el fet de no ser prou valents al respecte.
La teva paraula contra la meva,
els meus disgustos contra els teus...
la nostra dignitat marginada,
la vostra dictadura encoberta.
Ens eixugarem les llagrimes de la derrota
amb tot el veri a punt
per fer-lo esquitxar damunt de tu que no ets persona
perque el menyspreu et fa terriblement assassi.
I ens tornarem a eixugar les llagrimes de la derrota
amb aquest veri que porta l'amor de tots els nostres petons mes rebels.

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

  • I si fem petits canvis personals ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-01-2011 | Valoració: 10

    És una aportació opinable. El teu Relat fa moltes, moltes, pessigolles positives i m'animen a compartir obrir la finestra, petita finestra, de la visió positiva personal.
    Jo també vull canvis... i he cercat petits espais de comentaris, denuncies... amb gent a l'abast...Per ex. un cop al mes compartim una Tertúlia en un Bar del barri al voltant dels valors de la Persona i Relacions. No és cap Xerrada...és intercanvi d'opinions i revisió de criteris.

  • Tant de bo....[Ofensiu]
    josep fornells | 07-01-2011

    He llegit el teu poema i tant de bo els petons rebels serveixin, Marc, però estic una mica pessimista al respecte.
    El poble ha perdut la capacitat de revolta, de reunió, de solidaritat, etc. És veritat que queda gent que lluita sigui formant part d'ONGs, de moviments per la defensa de la nostra cultura o sensibilitzant a la gent (com ho fas tu escrivint), qualsevol petit detall és un pas endavant. Però el poble, com a poble, crec que va perdut. No sé què en penses tu.
    Aquí ja no roden caps, ningú assenyala els culpables, ni ningú assumeix responsabilitats (només cal mirar les jubilacions que queden als polítics, crisis? ja,ja).

    Aquests dies mateix les escombraries van plenes a vessar de menjar, de torrons per encetar, de salmó caducat, de joguines seminoves o fins i tot roba per estrenar!
    Xin-xin! Bon nadal!
    La injustícia segueix davant dels nostres morros i no fem absolutament res. Això, potser no hi té res ha veure, però hem arribat a un límit d'individualisme brutal i un poble individualista no aconseguirà mai res.

    Jo sol no canviaré res, tu tampoc, i tants d'altres tampoc.

    La dictadura va fer unir un poble que ho perdia tot, i cridava “poble unit, mai més serà oprimit!” i la transició va ser un engany que el va deixar adormit i no gaire unit.
    El poble de Catalunya està aburgesat i acomodat i segueix empassant-se mentides com la de l'estatut.

    És trist dir-ho, però potser caldria tornar a rebre un fort cop, tornar a quedar-se sense res i així no ens faria por perdre res i tornariem a reaccionar, a lluitar de veritat com a poble i recuperar la nostra identitat.

    Una abraçada.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.