Enric i Cia (Parents i altres delictes televisats XV - XVII)

Enric i Cia
(de la série Parents i altres delictes televisats XV - XVII)
I
(Un despatx d'Indústries Capsules Est)
Veu Enric: (a la Matilda) No sé que faria sense tu...
Veu Matilda: (veu sensual) No has de fer res...només t'has de deixar anar...
Veu Enric: Crec que ho hauríem de deixar, un dia o altre ens descobriran.
Veu Matilda: Fem-ho! Vinga, Eric, fem-ho!
Veu Enric: Un moment! Abans vull que sàpigas que avui és el dia adequat per començar el meu pla. N'estic fart que el director no valori el que faig, el que he fet durant tants anys en aquesta maleïda empresa!
Veu Matilda: De què parles?
(Veiem l'Enric i la Matilda abraçats.Apareix el secretari)
Secretari: (sorprès) Ui, perdó! (i vol marxar)
Enric: No, no marxis!
(La Matilda agafa un papers i com si no hagués passat res marxa somrient.L'Enric es queda uns breus instants mirant en un punt indeterminat.Està pensant com explicarà el seu pla al secretari)
Secretari: (tos falsa) Ehem! Ehem! Puc ajudar-lo? En què pensa?
Enric: No em facis cas! Estava intentant memoritzar els beneficis que estem tenint aquesta temporada.
Secretari:(ingenu) I són molts?
Enric: I tant! (S'aixeca. S'adreça al secretari i amb un to paternal li dóna uns copets a l'esquena) Estic satisfet del rendiment dels meus empleats.
Secretari: Ah, sí?
Enric: Es clar que sí!
Secretari:(sorprès) Carai!
Enric: Segons els estudis d'aquesta sucursal i els de la Seu central, els empleats d'aquest departament són els més competents després dels empleats de l'empresa de la Ciutat de l'Oest.
Secretari: (que no s'ho acaba de creure) De debò?
Enric: Els estudis no enganyen.

Secretari: (dubtant, insegur) Doncs, si és així, si no li fa res, aprofitant que avui fa deu anys que treballo en aquesta empresa, m'agradaria demanar-li, demanar-li, demanar-li...
Enric:(que comença a neguitajar-se) Demanar què?
Secretari: Un augment de sou.
Enric: No, això no! Ni pensar-ho! Li recordo que sóc el responsable d'aquest departament i que no sóc el cap de l'empresa i no tinc cap mena d'autoritat per pujar-li el seu ridícul sou.
Secretari: (decebut) Però jo creia...
Enric: (fent-se el molest) Vostè creu moltes coses. Si vol que li pugin el sou s'haurà de guanyar aquest augment.
Secretari: Què haig de fer? Parlar amb el Director General?
Enric: Quina opinió creu té de mi el Director General?
Secretari: Bé, suposo que, suposo que el deu considerar un bon cap de departament, oi?
Enric: (riure sarcàstic) Ha, ha, ha! Sóc una merda! Sóc el cap d'una colla de subordinats incompetents!
Secretari: (sorprès) Què diu ara! I els estudis?
Enric: Mentides! Només són mentides!
Secretari: No m'ho puc creure!
Enric: Els estudis els he manipulat tots jo.
Secretari: Què?
Enric: No posi aquesta cara, home!
Secretari: (es neguiteja i mira el rellotge) Si no hi ha més feina marxaré.
Enric: Un moment! No corri. No marxi. No miri el rellotge. No digui res, segui i escolti. Si vol aquest augment de sou m'haurà de fer una feineta.
Secretari: Una què?
Enric: Sap, el Director General no valora massa els esforços d'aquest departament. Tants anys! Tants esforços per res! El Director General no reconeix mai el que faig. I això s'ha d'acabar.
Secretari: I per què m'explica això?
Enric: Apreciat secretari...Vol que influeixi per què li apugin el sou, oi?
Secretari: Evidentment.
Enric: Si així ho vol, haurà de cooperar amb mi.
Secretari: Què vol?
Enric: Vostè és la persona més idònia per manipular la caixa forta.
Secretari: Caixa forta?
Enric: Aquesta nit es reuneix el comitè executiu de l'empresa.
Valoraran els beneficis dels darrers mesos de l'empresa. Veus aquest maletí?
Secretari: Sembla el maletí del tresorer.
Enric: És el maletí del tresorer. Ha de ser el maletí del tresorer.
Secretari: I que pretén que faci?
Enric: Portarà aquest maletí a la caixa forta.
Secretari: Què diu que haig de fer?
Enric: Aquest maletí conté diners falsos. El Director General revisarà la caixa forta abans de la reunió i s'adonarà que hi ha diners falsos. Llavors començarà a sospitar del tresorer perquè teoricament és l'única persona que té accés directe a aquesta caixa. Jo li donaré la clau d'accés i quan tothom hagi desaperagut de l'empresa vosté introduïrà a la caixa forta aquesta maletí. Portarà ulleres i guants i quan hagi executat el pla marxarà sigilosament de l'empresa i la setmana que ve li donaré vacances. El pla és boníssim!
Secretari: I què pretén amb tot plegat? No ho entenc! Vol que jugui amb foc?
Enric: Pretenc venjar-me d'aquell desgraciat de Director General.
Secretari: No m'agrada.És perillós.
Enric: Mai més em tractarà igual.
Secretari: No m'agrada.
Enric: (aixeca considerablement la veu) Es pot saber de quina part està? Vol guanyar-se un nou sou? o què!
Secretari: De la seva part senyor Eric, de la seva part senyor Eric.
Enric: Menys mal! Em pensava que vostè també era un llepaculs del Director General.
Ho ha entès tot bé?
Secretari: Què vol dir que els diners no són de debò?
Enric: Falsos! Vull dir que són falsos! Quan el Director General pensi que el tresorer la traït, jo confesaré públicament que vaig veure com el tresorer, a les vuit de vespre, es dirigia amb el maletí a la caixa forta. El Director General s'ho creurà i jo em convertiré en el seu nou home de confiança.
Secretari: Puc obrir els diners del maletí?
Enric: Evidentment.
Secretari: Cobraré algún tipus de comissió per tot això?
Enric: No es preocupi per això, home!


(El secretari ha obert el maletí i es mira de dalt a baix els bitllets i l'Enric emocionat i triomfant)
Enric: Conseguiré, per fi, tenir un lloc important en aquesta empresa. I llavors ho tindré tot. (Agafa un manyoc de diners, els llença a l'aire i provoca una pluja de diners) Tot!

II
(S'encén un focus. Despatx de l'Enric Pruneda. Llegeix un missatge.Apareix la Matilda. S'asseu a sobre la seva falda i l'acarona.)
Enric: Si us plau, Matilda, et demano que paris. No m'agrada que barregis la feina amb el plaer.
Matilda: Què et passa, Eric? Fa dies que noto que et passa alguna cosa estranya. Què ja no t'agrado? Què m'amagues alguna cosa?
Enric: Oh, no, no...no passa res.
Matilda: I aquest missatge que és?
Enric: Estic en perill.
Matilda: De què parles.
Enric: Ho saben.
Matilda: Que saben?
Enric: Tan se val. Oblida-ho.
Matilda: Em preocupa veure't tan seriós. Què no estàs contenta del meu rendiment?
(A la sala d'espera del despatx. Apareixen en Pau i en Xavier)
Pau: Que estrany! No hi ha ningú.
Xavier: Espero que no ens haguem equivocat de departament.
Pau: Què hi ha algú?
(Apareix ràpidament la Matilda)
Matilda: Oh, perdonin. No els he pogut atendre abans.
El senyor Enric està molt enfeinat. L'estava ajudant i per això no podia estar per vostès. Havien concertat una visita?
Pau: Si us plau, li pot dir que han vingut expressament a veure'l els senyors Avilés.
Matilda: (Avisa pel telèfon) Senyor Enric faig entrar els senyors Avilés? Ja poden entrar.



(De nou al despatx. En Pau i en Xavier entren al despatx. L'Enric els rep.)
Enric: Benvinguts! Seguin, seguin...no recordo pas que avui tingués una cita amb vostès.
(En Pau i en Xavier es treuen les ulleres)
Pau: Enric...que no ens reconeixes?
Xavier: Què no saps qui som?
Enric: Bé, ara, ara no hi caic...perdoni'm que em mostri tan poc receptiu però estic segur que per aquest departament mai havien passat.
Pau & Xavier: Mira'ns bé!
(L'Enric se'ls mira fixament. El seu rostre canvia ràpidament. S'aixeca de la seva cadira. No sap que dir. No pot parar de mirar-los. S'apropa a ells i exclama)
Enric: Oh, Déu meu! No pot ser! No m'ho acabo de creure! No pot ser veritat! Però si vosaltres sou en...en...en...Xavier i en....en...en...Pau. Quina alegria! Després de tants anys i quan em pensava que ja no us tornaria a veure mai més, us presenteu un matí qualsevol al meu despatx. Oh, veniu germanets! Deixeu-me que us faci una abraçada!
(Els tres germans s'abracen)
Pau: Oh, Enric! Estem desesperats! No sabem a qui recòrrer! Estem sols!
Xavier: Estem posats en un bon merder.Necessitem que ens ajudis.
Enric:(sorprès i preocupat) Un moment! Un moment! Tranquils!
Però, però...què us passa?
Xavier: És molt llarg d'explicar. Tenim problemes i et venim a demanar ajuda.
Pau: Perdona'ns Enric si no t'hem vingut a veure abans.
Enric: Perdoneu-me a mi. Aquests últims anys m'he desvinculat totalment de la família. Vosaltres sou la meva única família i no he fet el mínim esforç per buscar-vos. I quin tipus de problemes teniu?
Xavier: Tenim problemes amb la policia. Ens persegueix i no sabem on amagar-nos.
Pau: No et volem causar problemes.
Enric: Faria el que fos per vosaltres. Però...
Xavier: Tu també tens problemes.
Enric: Malauradament sí. Us ho dic a vosaltres perquè sou els meus germans i sé que no ho direu a ningú. També és una mica llarg d'explicar. En poques paraules...he estafat a l'empresa i si em descobreixen estic perdut.
Pau: Ja veig que hem vingut en un mal moment.


Enric: No us penseu que no us vull ajudar. Però heu de compendre que per culpa meva l'empresa no està passant un bon moment. Tot el contrari! Des del moment que es va saber que hi havia hagut malversació de fons i corrupció les accions de la borsa han caigut estrepitosament i els inversors no volen invertir en la nostra firma. Així doncs no estic passant un bon moment econòmic. Si de cas, veniu un altre moment i ja us diré si us puc ajudar.
Pau i Xavier: Així ho farem i moltes gràcies.
(En Pau i en Xavier desapereixen. Apareix la Matilda. S'asseu a la falda de l'Enric, el petoneja i l'acarona.)
Enric: (malhumorat) Vinga, Matilda...et demanao que paris! Avui no estic d'humor perquè em facis això.
Matilda: (sorpresa) Es pot saber que carai et passa? Des de fa dies que et trobo estrany. Em vaig esforçar mol
t per fer l'informe i encara espero que em facis algún comentari.
Enric: Ho sento, Matilda. Últimament estic molt atabalat.
Després de pensar-hi bastant he arribat a la conclusió que la nostre relació no pot continuar igual.
Matilda: (decebuda) Per què?
Enric: És evident que no és bo que ens enganxin 'in fraganti' fent alguna cosa indecent al despatx.
Matilda: No ho entenc. Què estàs cansada de mi? Què m'amagues alguna cosa? Per què no m'ho dius?
(L'Enric sense dir res agafa la mà de la Matilda i se l'emporta a la sala d'espera)
Matilda: Es pot saber que fas?
Enric: Com que sé que a tu no et puc amagar secrets, et diré una cosa que no t'agradarà.
Matilda: No et preocupis...sigui el que sigui em continuarà agradant.
Enric: Saps per què t'he fet sortir del despatx per dir-t'ho?
Matilda: No, no ho sé.
Enric: Per què a dins el despatx hi ha micròfons.
Matilda: I com ho saps?
Enric: M'han fet arribar un missatge els de l'altre departament.
Matilda: (impacient) Quina és la cosa desagradable que m'havies de confesar?
Enric: Jo sóc el causant del desastre d'aquesta empresa. Jo vaig posar els diners falsos a la caixa forta i vaig robar els diners de veritat.

Matilda: (alçant el to de veu) Què? Com? Què tu ets el lladre dels diners?
Enric: (nerviós) Calla!
Matilda: M'has deixat de pedra. I ara què faràs?
Enric: No ho sé. Si ho descobreix el Director General estic perdut.
Matilda: Però...per què ho vas fer?
Enric: Per orgull i ambició.
Matilda: Per orgull i ambició? Quina bestiesa!
Enric:(decebut) Ho sabia! Sabia que diries això!
Matilda: Oh, no! Ho sento. No volia dir-ho.
Enric: Has dit el que pensaves. Has estat sincera. I estic segur que quan tothom se n'assabenti pensarà igual.
Matilda: Digue'm la veritat. Explica'm amb més detalls perquè ho vas fer. Potser em costarà entendre't, però intentaré posar-me al teu lloc i si puc t'ajudaré amb el que faci falta.
Enric: Ja fa uns quants anys que treballo en aquesta empresa. Vaig començar de zero i a poc a poc he anat pujant. Ho he donat tot per aquesta maleïda empresa i m'he esforçat més que ningú. El Director General per fer-me callar davant les meves queixes em va donar el miserable càrrec que tinc. Sóc el cap d'una colla d'incompetents. No ho dic per tu, estimada Matilda! Ho he intentat de mil maneres perquè el Director General reconegui d'una maleïda vegada els meus esforços. Em fot ràbia que jovenets executius i llepaculs del Director, que per cert, no foten ni brot, ja tenen el seu despatxet al costat del despatx del Dire. I a més a més formen part del consell executiu. Cansat de tanta humiliació vaig decidir executar el meu pla.
Matilda: I quin fou?
Enric: El meu pla ha consistit, amb l'ajuda del meu pobre secretari, treure uns quants diners de la caixa forta i simular un robatori. Robatori que volia encolomar a l'inútil del tresorer. Jo pretenia que el Director General davant les sospites fes fora al tresorer i em regalés a mi el seu lloc, guanyant d'aquesta manera el lloc que em pertoca.
Matilda: Caram estimat Enric,m'has deixat ben parada!
Però em sembla que les coses no t'han sortit prou bé,oi?
Enric: Tens raó. Tinc entés que un prestigiós i jove detectiu investiga el cas. Si em descobreix, estic perdut.
Matilda: No et preocupis. Per part meva no ho sabrà ningú.


(Apareix el Director General)
Director General: (satisfet d'enganxar el culpable) Però per part meva sí.
Enric: (espantat) Se...se...senyor Director que hi fa en aquest departament tan d'hora?
Director General: A tu que et sembla? Desgraciat! Pocavergonya!
Gràcies al meu super sistema de micròfons microscòpics i secrets, la conversa que has mantingut amb la dolça Matilda ha arribat als meus oïdes i també a oïdes del consell executiu de l'empresa.
Enric: Pe...pe...però si en aquesta sala no n'hi havia cap de micròfon!
Director General: Ingenu! Babau! Tu em vares posar una trampa i per culpa teva l'empresa està apunt d'ensorrar-se. Però ara he sigut jo que t'ha posat la trampa i has caigut com un tonto! Em fas llàstima Enric Pruneda! Què baix has caigut!
Enric: (implorant) Si us plau Director General...posis en el meu lloc. Si vostè hagués estat més comprensiu, potser tot això no hauria passat. Una part de la culpa també la té vostè.
Director General: (indignat) Culpa meva? Culpa meva?
Si a sobre la culpa serà meva! Desgraciat! Quina barra! Més que desgraciat! I tu que penses, Matilda?
Matilda: (molt tallada) Jo...jo...jo no ho sé Senyor Dire.
Director General: Vostè no vol dir res ja que encobreix el senyor Enric. En el fons se l'estima. M'equivoco?
Matilda: No, no s'equivoca.
Director General: He sentit pel micròfon del despatx que a vegades vostè pretén fer coses poc decents amb el seu cap. Quina vergonya! Em sap greu informar-la que queda des d'aquest precís moment acomiadada de la meva empresa. (a l'Enric) I tu, malabèstia, no només quedes acomiadat de la meva empresa sinó que donc el termini d'una hora perquè recullis les teves pertinènces i et presentis al meu despatx. La policia et prendrà declaració.
(El Director General marxa)
Enric: Em sap greu Matilda que t'hagis quedat sense feina.
Matilda: No et preocupis. Ja en començava estar una mica cansada de fer de secretària. Mai oblidaré les estones que hem passat junts en aquest despatx, en aquesta sala i en aquesta empresa. Per mi ha sigut una experiència inoblidable ser la teva amant.
Bé, abans de marxar aniré acomidar-me de les meves companyes.
(Marxa)
Enric: Oh, Déu meu! Sóc un desgraciat! Estic perdut!

(Apareixen en Pau i en Xavier)
Pau: Doncs ja en som tres!
Xavier: Què et passa?
Enric: El Director General ha descobert que jo sóc el culpable del robatori i ara, m'ha donat un plaç d'una hora perquè em presenti al seu despatx per declarar davant la policia. M'arrestaran. N'estic segur. Què puc fer?
Xavier: Escapa't amb nosaltres!
Pau: Fuga't amb nosaltres!
Enric: No ho sé...
(Apareix Matilda)
Matilda: Enric, has de marxar. El sindicat de dones de neteja està molt enfadat perquè l'empresa Capsules Est no les paga. Han decidit declarar-se en vaga i protetar departament per departament de les seves injustícies i pretenen trobar el culpable del robatori que segons elles és el culpable de tots els mals d'aquesta indústria.
(Soroll de fons. Les dones de la neteja protesten)
Enric: Oh, Déu meu! És la meva perdició!
Pau & Xavier: Vinga, decideix-te! Vine amb nosaltres...
Matilda: Vinga, vinga, seguiu-me. Us ajudaré a escapar.
Xavier: Em sembla que tota la tropa de dones treballadores està apunt d'arribar.
Enric: (desesperat) Què podem fer? Què puc fer? Si em veuen vestit com vaig ara em reconeixeran.
Matilda: Tinc una idea! Acompanyeu-me als vestuaris femenins.
Enric: Què?
Xavier: Què?
Pau: Bona idea!


III
(Apareixen de nou el càmara i la periodista. Són a Capsules Est per gravar-ho tot)
Periodista: Oh, no sé com agraïr-te el que vas fer per mi l'altre dia.
Càmara: (modest) Tan se val! No té importancia. No et podia deixar tan penjada com et vaig deixar. Em sap greu. Em sento responsable de la meva feina. Vull acabar els reportatges.
Periodista: Tornem a formar un equip?
Càmara: D'acord. Un, dos, tres, gravant!
Periodista: (dirigint-se al públic) Senyors i senyores ens trobem a les Indústries Capsules Est. Avui presenciarem la manifestació de les dones de neteja que protesten per la suspensió de pagaments.
(Apareixen els tres germans acompanyats per la Matilda)
Periodista: Mireu, mireu! Ja apareixen les primeres obreres emprenyades!
Xavier: Oh, Déu meu! Quina vergonya!
Pau: Jo ho trobo divertit!
Enric: (acomiadant-se de Matilda) Moltes gràcies per tot.
(L'Enric i la Matilda s'abracen i es fan un petó) Quan m'hagi sortit d'aquesta et trucaré!
Matilda: Jo també! (desapereix)
Xavier:(A Enric) Vols dir que ens en sortirem, Enric?
Pau: Aneu en compte! Ara som Paula, Erika i Xaviera.
Xavier: Si us plau, senyor, feu que duri poc aquest martiri!
(Apareixen un grup de dones amb unes pancartes)
Periodista:(animada) Mireu, mireu! Apareixen més dones!
Dona de neteja 1: (Puja a una taula) Estimades companyes, alceu ben alt les pancartes! Hem de defensar la dona treballadora oprimida i esclavitzada! Els dirigents de Capsules Est ens han pres el pèl! Fa un mes que no cobrem ni un duro i això no pot ser!
Dona neteja 2: Ben dit! Prou abussos!
Dona neteja 3: Hem de defensar els nostres drets!
Dona neteja 4: Cal que trobem el cap d'aquest departament. Ell és el culpable!
Dona neteja 2: (Els assenyala) Mireu, mireu, deuen ser noves...
Enric: No som noves. Som de la sucursal que Capsules Est té a la Ciutat de l'Oest. Hem vingut expressament per solidaritzar-nos amb la vostra lluita que també és la nostra.

Dona neteja 3: Que pugin a la taula i expressin el que pensen dels directius d'aquesta empresa.
Totes les dones: Que pugin! Que pugin!
Periodista: Senyores i senyors ara presenciarem un breu parlament de solidaritat de les companyes de la sucursal de l'Oest amb la de l'Est.
(La dona de neteja 1 baixa. Pugen els tres germans)
Enric: Els directius d'aquesta empresa són uns porcs.
Pau: I no només són uns porcs sinó que a més a més són uns lladres! (Totes les dones criden animades i esverades)
Totes les dones: Volem els nostres diners! Volem el que és nostre!
(De sobte les dones de neteja paren de cridar i esperen que en Xavier digui alguna cosa.En Xavier no sap que dir i en Pau li fot un cop de colze.)
Xavier: I a més a més són uns mandrosos!
Dona de neteja 1: Uns mandrosos que només pensen en enriquir-se.
Dona de neteja 2: Lluitem per un sou digne!
Dona de neteja 3: I per unes millors condicions de treball!
Dona de neteja 4: Empresa explotadora abusa de la dona treballadora!
Totes les dones i els germans: Empresa explotadora abusa de la dona treballadora!
(Apareix una altre dona de neteja)
Dona de neteja 5: (Totes callen) He vist com ve la policia cap aquí. Alguna persona pretén boicotejar la nostra vag
a!
(Apareixen els dos policies, el comissari i en Santiago)
Comissari: Aquesta vaga és il.legal! Alguna de vosaltres ens ha informat de la mateixa.
Dona de neteja 1: (indignada) Entre nosaltres hi ha una traïdora!
Dona de neteja 2: Nosaltres no traïriem mai a una companya.
Dona de neteja 3: Només poden ser elles! (Assenyala als germans)
Dona de neteja 4: Segur que les han pagat per boicotejar-nos la vaga!
Comissari: (a Santiago) Què es troba bé? Per què mira tan fixament a aquestes dones que diuen són culpables? Què les coneix?
Santiago: Juraria que les he vistes abans en un altre lloc.


Comissari: És clar que les ha vist. Per força. Els diferents cops que ha vingut a fer indagacions, per força, n'ha vist alguna.
Policia 1: Què faig? Les arresto?
Comissari: Un moment! Un moment! (a Santiago) Estic enfadat amb vostè, inspector Pruneda.
Enric, Pau i Enric: Inspector Pruneda?
Comissari: No només no ha conseguit resoldre el cas, sinó que s'ha passat per alt aquestes dones sospitoses.
(El policia 2 puja a la taula i comença a registrar-los i catxejar-los)
Policia 2: Dones? Això són dones? (Els hi arranca la perruca) Però si són tres homes!
Santiago: (reconeix els seus germans) Enric? Pau? Xavier?
(Es desmaia)
Totes les dones: Traïdors! Podrits! Maricons! Fora! Fora!
Dona de neteja 1: Vinga, marxem a l'altre departament. La policia ja s'encarregarà de castigar aquests desgraciats!
(Les cinc dones de neteja marxen)
Policia 1: (a comissari) Què faig amb l'inspector? Aviso una ambulància?
(L'Enric, en Pau i en Xavier baixen de la taula i es posen entremig de les dones de neteja)
Comissari:(molt nerviós) Deixa'l estar! Perseguiu aquests desgraciats! Arresteu-los!
(S'inicia una autèntica persecussió entre els germans Pruneda-Avilés i els dos policies.Els dos policies disparen a l'aire. Els tres germans s'espanten i tornen on eren abans]
Policia 1: Queden detinguts en nom de la llei!
Comissari: Bona feina! Porteu-los a comissaria i després ja els portarem a alguna presó!
(Els tres germans marxen arrestats i custodiats pels dos policies)
Comissari: (compassiu) Pobre inspector Pruneda! Després de tants anys, veure de nou els seus germanets vestits d'obreres ha sigut un xoc molt fort. Massa emocions en un sol dia!
Periodista: No cal que ho digui! Això serà un reportatge boníssim! Un reportatge super impactant!
Càmara: Talla el rotllo i marxem.
(La periodista i el càmara marxen. Fi de la manifestació)