Enmig de Trons i de Llamps. (Lletra de la cançó). Oliver i Benji.

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

"Enmig de Trons i de Llamps". (Lletra de la cançó).

(Basada en la música de "CAMPEONES (Oliver, Benji)", la série de dibuixos animats que feien en Tele 5, a principis dels anys 90 del segle XX).


Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oooh...

Vaig volant enmig de trons i de llamps.
Talle els núvols amb gran temeritat.
El trajecte es torna vertiginós
anant cap a l'infinit,
(A DUO) l'infinit.

Tot perquè més gas volies provar,
note que de mi t'estàs allunyant.
No puc fer més per tu, si no em deixes fer.

Desesper i temor, em volen atrapar.
Peguen fort, massa colps. Tot és extenuant.
Però jo resistisc, i estic anant més enllà.

Ningun món, cap estel, atura el meu camí.
Jo faré que mai més visques en un malson.
Ara vaig cap a tu, i et tornaré a trobar.
Sé que et podré alliberar. (PARA EN SEC)

Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oooh...

Ja fa temps que el viatge comencí,
molt de temps, i encara no m'he apropat.
Mentre tant, m'esforce en seguir buscant,
més no crec ja en el destí,
(A DUO) el destí.

Pensar que sempre seríem units.
No creia que estava equivocat.
Jo no puc fer res més sense el teu voler.

No sé cert si tindré forces per a avançar.
¿Quant de temps resistir sense conéixer res?
Costa molt i és dur, però vull continuar.

(A PARTIR D'ACÍ, VA DISMINUINT EL VOLUM)

No sé cert si tindré forces per a avançar.
¿Quant de temps resistir sense conéixer res?
Costa molt i és dur, però vull continuar.




Sueca, a 6 de febrer de 1998.
Joanjo Aguar Matoses.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225441 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).