Energia

Un relat de: r.capell.r


ENERGIA

Mentre es mirava al mirall de l'ascensor, un d'aquells aparells antics amb portes manuals típics de l'eixample barceloní, la Xènia pensava en la sessió de ioga grupal que havia tingut aquell matí. No havia estat una sessió enriquidora. La professora semblava més interessada en l'estètica coreogràfica dels exercicis que després feia servir com a reclam a les xarxes que en el creixement personal de les seves alumnes. Alumnes la conversa de les quals girava invariablement al voltant de la idoneïtat estilística de cadascuna de les peces que vestien.
Tampoc és que ella no es fixés gens en aquest tipus de coses, però trobava a faltar certa profunditat en les converses. Parlar amb algú de com d'infeliç se sentia aquells dies per exemple, ni que fos una mica...
I aquell mirall antic, elegant però desgastat, no hi ajudava gens. Reflectia un rostre trist, cansat... S'hi veia fora de lloc, vella, lletja... S'hi veia fracassada.
I tot plegat li feia qüestionar la decisió d'haver concertat aquella cita. Seria realment útil? O esdevindria una experiència banal més en la llarga llista de teràpies de creixement personal en les que havia participat?
Fins al moment res li feia presagiar que aquella pogués ser una experiència diferent. La informació que en tenia era certament escassa.
-És un massatge energètic – Li deia la seva companya de feina
-I què és això?
-No es pot explicar, és d'aquelles coses que has de viure...
I això era tot el que en sabia. Va pensar que aquella poca concreció era habitual en el món de les teràpies alternatives, i tenia sentit per que deixava poc espai per a falses expectatives, però en aquell moment en el que patia calfreds de vulnerabilitat la falta d'informació li generava desconfiança.
En tot cas ja era allà, i quan va aconseguir guanyar la batalla contra totes les portes de l'ascensor ja en va sortir disposada a rebre el que fos que l'univers tenia preparat per a ella.
Però l'univers, juganer de mena, li va posar una altra prova al davant. Quan la porta s'obrí aparegué una dona amb un somriure sincer però també amb certa dosi de picardia. La seva única vestimenta consistia en un gran fulard que duia agafat a la cintura a mode de faldilla. Com a únic complement un collaret amb una pedra roja al centre penjava enmig dels pits descoberts. La dona la mirà directament als ulls amb una mà a la cintura, en una postura natural i alhora sensual.
L'instint de la Xènia la va fer mirar al voltant, no fos cas que hi hagués algú mirant, i per un segon fins i tot va pensar que no era moralment correcte que el cos d'aquella persona fos exhibit d'aquella manera en una escala de veïns. Per sort però, una veueta a dins del cap li va xiuxiuejar que si a aquella dona no li importava obrir la porta a desconeguts mig despullada, per què l'hauria d'incomodar a ella? A més no era ben bé una desconeguda, era una clienta de la qual s'esperava que mantingués la ment oberta.
-Hola...
-Ets la Xènia oi? Ja pots passar.
Mentre la Xènia creuava el llindar de la porta, la dona l'observava sempre amb el mateix somriure. No pas amb una mirada depredadora, sinó més aviat la d'algú a qui diverteix analitzar l'ànima de les persones.
L'espai era molt acollidor, lluminós i decorat amb elements naturals. Uns colors que transmetien tranquil·litat vestien l'estança contigua al rebedor la qual no era gaire gran. L'únic mobiliari consistia en dues butaques situades l'una al davant de l'altra amb una tauleta rodona enmig. Sobre la tauleta hi havia una gerra amb aigua freda, una tetera i un parell de tassetes de vidre.
-Si et sembla t'explico una mica el que farem, vols prendre alguna cosa? - Li digué la dona mentre li feia un gest per que seiés a una de les butaques
-Emm no gràcies...
-Molt bé, doncs l'experiència que viuràs és un tipus de massatge que et despertarà la sensibilitat. Tindràs els ulls embenats però pots decidir parar en qualsevol moment.
-M'haig de treure tota la roba?
-Només fins a on estiguis còmoda, però si que és cert que per a gaudir completament de l'experiència no necessites cap peça de roba.
-Però quina mena de massatge és? - La Xènia feia veritables esforços per mirar-la exclusivament als ulls
-En diem massatge energètic per que no és un massatge basat en el contacte directe. Va més aviat d'activar sensacions.
-Com? Quines sensacions?
La dona li va somriure encara més. Semblava que no era la primera persona que li feia aquelles preguntes, però també semblava fer-li gràcia.
-La veritat és que és molt més difícil d'explicar que de viure. Què et sembla si em dones l'oportunitat de mostrar-te l'experiència? T'asseguro que val la pena. Fins i tot és possible que faci una aportació a la teva felicitat.
La Xènia va dubtar encara una mica, però en realitat no hi tenia res a perdre, la sessió ja estava pagada i tot plegat tenia un punt esbojarrat que en realitat li encantava.
-D'acord.
-Som-hi doncs!
Després de la breu explicació avançaren per un passadís de sostres alts que semblava no dur enlloc. Al fons penjava del sostre un llum antic que emanava una llum taronjosa. La dona s'aturà davant la paret del fons i l'empenyé. De forma gairebé màgica la paret s'obrí tota l'amplada i alçada del passadís. Ja a l'altra banda la dona convidà la Xènia a entrar. Quan totes dues van ser dins, la porta-paret va tancar suaument amb un petit acompanyament de mà sense fer el més mínim soroll.
L'estança era igual de màgica que l'entrada. Les parets revestides de grans lloses d'una pedra clara eren segmentades per quatre grans columnes que formaven quatre arcs, com si es tractés de l'interior del costellam d'una gran criatura. De cada arcada en penjava un llum com el que havia vist afora, inundant d'aquella llum ataronjada tota la sala, però en especial l'estructura que en sobresortia al bell mig. Sobre el terra de formigó polit hi descansava una mena de llit alt amb l'amplada justa per a una persona. Es tractava, òbviament, d'un llit per a massatges, però a la Xènia li va fer força impressió tot l'ambient de masmorra i per un moment li va passar pel cap que es tractava d'alguna mena de màquina de tortura. A banda i banda de la sala hi havia uns armaris baixos d'aspecte molt antic, d'una fusta gruixuda i fosca i amb molts detalls. A sobre del moble de la dreta hi havia perfectament ordenats tot de flascons amb olis essencials, i sobre el de l'esquerra hi havia alguns objectes que només va poder entreveure, ja que la seva atenció es dirigí cap a la font que ocupava gran part de la paret del fons. Es tractava d'un conjunt de pedres disposades de tal manera que el corrent d'aigua, sense ser especialment caudalós, feia un llarg recorregut emetent un so relaxant però al mateix temps vigoritzant.
Mentre la Xènia xafardejava per la sala, la terapeuta posava música a través d'una pantalla tàctil situada a la banda dreta de la font. Quan va acabar, les seves mirades es creuaren i li tornà a mostrar aquell somriure tendre i sincer.
-És bonica la font oi?
-M'encanta! És com tenir un riu a dins de casa...
-Si, és molt relaxant, i ens ajuda a crear un ambient més natural...
Just llavors començà a sonar una música d'arpa molt suau, amb sons del vent entre els arbres, alguns ocells...
-Quan vulguis pots començar a treure't la roba. Recorda que només fins on tu et sentis còmoda.
Arribat aquell punt però, la Xènia ja es trobava prou còmoda com per a decidir despullar-se del tot, i traspassant la seva vergonya deixà la roba ben plegada en un banquet als peus del llit.
-Genial, ja et pots estirar de cara amunt.
-Ah, de cara amunt? Pensava que seria a l'esquena...
-No, és un massatge de tot el cos, i de fet en general tenim molta més sensibilitat a tota la part davantera, i el que busquem amb aquest massatge és precisament despertar aquesta sensibilitat.
La Xènia se la va mirar amb cert dubte, però la dona li transmetia confiança, i tot i que no havia acabat d'entendre del tot aquelles paraules, va decidir deixar-se portar.
-Molt bé – Digué quan ja s'havia estirat – Ara et taparé els ulls d'acord? Això és per que la vista ens aporta una quantitat d'informació molt gran, i ens pot distreure de connectar amb els altres sentits. Tapant els ulls millorem la sensibilitat de tot el cos.
-D'acord.
Quelcom màgic esdevingué quan el sentit de la vista va deixar d'aportar informació al cervell de la Xènia. De cop tot en aquella sala prenia sentit. La música suau combinada amb el so de l'aigua, una temperatura i humitat ideals... I de fet començava a sentir aromes les quals no havia notat fins llavors... Canyella, vainilla...Potser espígol? Ara romaní...
Ningú podria dir del cert l'estona que havia passat fins que la terapeuta li parlà suaument gairebé a cau d'orella.
-Quan estiguis preparada respirarem juntes per sincronitzar-nos, d'acord?
-D'acord, quan vulguis. - Respongué amb un fil de veu.
-Ara posaré una mà en el teu ventre, i respirarem profundament tres vegades.
La dona li posà delicadament la mà dreta just per sobre del melic, i inicià una llarga inspiració que la Xènia va imitar. Amb una gairebé imperceptible pressió li va fer saber quan era el moment d'expirar, tot plegat sense cap tipus de pressa.
Quan van acabar les respiracions profundes, la dona li parlà altre cop amb la mateixa tendresa.
-Ara començarem la sessió. Faré servir alguns objectes amb diferents sensacions per a tu, recorda que en qualsevol moment em pots fer saber si estàs incòmode.
-Molt bé.
En aquell moment la Xènia va obrir la seva ment, rebent allò que fos que l'univers tenia preparat per a ella. Així va sentir que ho havia de fer. L'energia d'aquella sala i de la terapeuta hi convidaven.
Una sensació d'agradable sorpresa l'envaí quan va notar, amb una suavitat etèria, un lleuger contacte al dors de la mà esquerra. Al principi li va costar identificar què era allò que la tocava, però a mida que anava pujant-li pel braç prenia consciència que una ploma extremadament suau acariciava cada centímetre de la pell despertant el plaer per allà on passava.
La ploma arribà a l'espatlla, va pujar per un costat del coll i passant per la galta es va entretenir una estona al front, on va sentir com d'alguna manera els pensaments negatius es dissipaven. Després va seguir baixant per la galta dreta, però en arribar altre cop al coll va tornar a creuar a la banda esquerra, resseguint el contorn del pit. El contacte intencionadament delicat li provocava la presa de consciència de l'enorme sensibilitat de tot el seu cos. La pell s'eriçava com una onada guiada pel pessigolleig que s'hi esdevenia lentament. En arribar a l'abdomen les sensacions van començar a intensificar-se, endinsant-se en un procés d'excitació que ja no minvaria. I la ploma seguia el seu camí baixant ara cap a la cama, descobrint zones erògenes on ni tan sols imaginava que podien existir, com per exemple el genoll, on va estar a punt de demanar a la terapeuta que s'hi quedés una estona més. El circuit del plaer va continuar fins al peu esquerre, va canviar al dret, i va fer el mateix camí a la inversa, però quan va arribar al coll ja no va tornar a passar per la cara, si no que va baixar pel braç, acabant a la mà dreta.
Uns instants després un segon objecte va establir contacte amb la mà esquerra, però la textura d'aquest era radicalment diferent. Es tractava d'algun tipus d'eina probablement metàl·lica, no prou afilada per provocar dolor, però si per a posar la pell en un cert grau d'alerta. Aleshores va pensar en allò de despertar la sensibilitat. Ara prenia tot el sentit del món.
De fet podia sentir com l'objecte li acariciava la pell en diversos punts al mateix temps, però independentment, com si un gran felí jugues amb el seu cos indefens amb les seves grans urpes.
Després d'uns segons de silenci, o potser minuts, aquella veu dolça i plena d'amor li xiuxiuejà:
-Ara ja hem despertat una mica la sensibilitat. Començarem el massatge energètic.
-D'acord. - Espera't un moment... I què havia estat fins llavors?
Va passar una altra estona sense aparentment cap succés. Però la Xènia sabia que la dona era al seu costat, d'alguna manera en sentia la presència. I aquest sentiment s'accentuà quan podia percebre clarament que tenia les dues mans de la dona a pocs centímetres del seu cos. De fet el que notava era com aquelles mans s'apropaven i s'allunyaven del seu cos amb un moviment lent però rítmic. Li va passar pel cap que la percepció que li arribava era la de l'energia vital de la terapeuta, però en aquell moment va preferir escoltar la seva veu més lògica que li deia que en notava la temperatura corporal emanada a través de les mans. En qualsevol cas, era ben cert que el cos havia augmentat la sensibilitat d'una manera increïble, ja que mai hagués cregut possible identificar la temperatura d'unes mans que s'allunyen i s'apropen de la manera en la que ho feia.
Llavors les mans es van aturar arran de la seva pell. Cadascuna situada a la part inferior i superior del melic, mantingueren la posició uns instants i llavors una mà començà a pujar i l'altra a baixar, sempre arran de pell. De tant en tant en notava una presència més propera, i fins i tot en algun moment hi arribava a haver un lleugerissim contacte.
La mà que pujava passava entre els seus pits, per després recórrer-ne el contorn. Quan l'energia o l'escalfor o el que fos allò passava per sobre els mugrons sentia com el cor se li accelerava, i un calfred l'obligava a controlar la respiració per tal de mantenir-se quieta.
La mà que baixava va quedar-se una estona a sobre el pubis. I sense necessitat de fer el més mínim moviment, la Xènia sentia que la simple presència sobre aquella zona l'excitava, i gairebé involuntàriament, la seva pelvis feia moviments circulars com si volgués moure aquella excitació per tot el cos.
Aleshores la mà que es trobava sobre els pits va avançar pel coll i després per la cara, provocant una calor plena d'amor que la tranquil·litzava, i un lleuger però incontrolable tremolor li va recórrer tot el cos com un llamp d'una vibració extremadament lenta. Quant la mateixa mà va començar a recórrer les espatlles i els braços la Xènia va descobrir més zones erògenes, especialment la part anterior del colze, on el pessigolleig va augmentar en intensitat i va estar temptada de tancar el braç. Sempre amb una pacient lentitud, la mà va anar desfent el camí fins a sota el melic. Llavors totes dues mans van anar resseguint les cames, i quan ja tornaven a pujar va començar a notar com un corrent elèctric circulava pel seu cos en totes direccions. Podia visualitzar com de les mans de la terapeuta emanava un camp electromagnètic que la feia estremir de plaer, però quan totes dues mans van ser sobre la seva vulva tot va prendre sentit. Aquella energia sexual brollava cap a cada cèl·lula del seu cos omplint-les de plaer, i podia sentir com a cada batec del seu cor l'energia adquiria un nou impuls, portant la delectança més enllà del cos físic, més enllà d'aquella habitació, més enllà de la ciutat... Gaudia d'un orgasme que involucrava quelcom més que la genitalitat. Gaudia de l'estat de felicitat en que l'energia de l'amor no es pot expressar en paraules. Gemegava de plaer... Després reia descontroladament, i el seu propi riure li causava més plaer!
De mica en mica el seu cos es va anar calmant.
Com si hagués fet un esforç físic descomunal, ara gaudia d'un descans total.
Altre cop va ser incapaç d'establir quanta estona havia passat, però quan va tornar a la realitat va percebre llum a través de la vena que cobria els seus ulls.
Se la tragué i se sorprengué de quant il·luminada era ara aquella habitació.
Algú havia corregut unes gruixudes cortines i la llum del sol entrava exultant a través d'una gran finestra de la qual ni tan sols n'havia sospitat l'existència.
I on s'havia ficat la deessa terapeuta?
Es va vestir amb suavitat, aquell massatge l'havia deixat amb molt poques ganes de tenir pressa. Va dubtar si sortir de l'habitació, però va deduïr que ningú entraria a buscar-la. Aquell espai de temps era destinat justament a tornar a una certa normalitat.
Però un cop va sortir de l'habitació no va trobar ningú. No sabia ben bé com actuar, així que va pensar que el més fàcil era simplement marxar.
Quan ja era al replà li va venir al cap la idea que en realitat no necessitava parlar amb la terapeuta, ni acomiadar-se'n, la intimitat que havien tingut brillava amb llum pròpia, no calien protocols ni maquillatges socials. L'experiència ho era tot.

Altre cop a l'ascensor, aquell mateix mirall antic, elegant però desgastat reflectia la mateixa persona, la mateixa Xènia. Però ara la seva mirada no era capaç de veure-hi res més que felicitat.



Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    r.capell.r | 16-02-2023

    Doncs si, la sexualitat és tant diversa com cada persona sigui capaç d'imaginar!

  • Transmet les sensacions [Ofensiu]
    Antonietadelesneus | 16-02-2023 | Valoració: 9

    He gaudit molt de com descriu l'espai i l'experiència. Donen ganes de ser la Xènia.També m'ha encantat llegir un relat eròtic que ens connecta amb l'experiència d'una sexualitat diferent a la que estem acostumats a consumir. Molt bonic! Gràcies per compartir.

l´Autor

r.capell.r

1 Relats

2 Comentaris

602 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor