En una tarda vaig descobrir que volia dir la por

Un relat de: Noname Nosurname

Després d'aquella tarda tan pesada a l'institut, només pensava en arrivar a casa. Ja que també havia de suportar el canvi de casa, ho portava molt malament i no acabava d'assumir la situació.
Els meus pares havien anat a buscar el nou mobiliari de la casa i em van dir que no tornarien fins al vespre, aixó de ser fill unic era molt avorrit i no donava gaire diversió així que vaig començar a fer els deures de mates, tenia tres problemes llargs que costava plantejar-los.
Un cop acabats ja eren les 7 tocades, vaig pujar al terrat , m'agradava veure el poble desde gran altura em tranquilitzava. Estava empanat de observar els detalls del paisatge, quan de sobte... Varen trucar a la porta d'un rebolada ja estava davant la porta, al obrir-la energeticament , no m'ho esperva, allà davant no hi havia ningú. Al principi estava desconceratat pero llavors ja va vaig entendre que havia estat una broma d'algun marrec.
Al girar-me per anar cap el terrat a tencar la porta, vaig tenir una extranya sensació de intriga, suspens, aquella casa amagava alguna cosa o aixó era el que deia el meu presentiment. Després no hi vaig donar més voltes i vaig fer el que m'havia proposat anar atencar la porta.
Just quan ja anava a baixar les escales un soroll, un cop sec, en la profunditat de la casa.
Vaig començar a alterar-me, no volia baixar, no volia saber que hi pasava o què hi havia, la incertesa dominava la meva ment i jo no sabi reaccionar, l'unic que em tranquilitzava era que no faltava gaire perque arrivessin els meus pares, just en aquell moment el mòbil em va sonar, vaig agafar la trucada hi els meus pares em van dir que arrivarien d'aquí dos hores, jo els hi vaig explicar els sorolls peró en aquell moment vaig perdre la conexió, esgarrifat vaig veure que m'havia quedat sense bateria.
Finalment vaig fer el cor fort i vaig baixar el menjador, tot estava normal, vaig agafar el recargador, hi el vaig conectar, just després vaig sentri un soroll esgarrigfós em vaig girar rere meu hi havia una esgarrifosa... rata!
Quin ensurt em vaig clavar.
Per fi vaig entendre que la por només ens la imaginem els humans no existeix si nosaltres no hi pensem.

Comentaris

  • A mi també m'ha passat[Ofensiu]
    aglaia | 06-12-2005

    Quan tenia 7 anys a mi també em va passar el mateix. No se si era una rata, perquè no em vaig atrevir a baixar al soterrani. Per por de quedar-me dintre de casa, el que vaig fer va ser sortir fora de casa, al carrer.

    Petons

  • Molt bé[Ofensiu]
    bolita | 30-11-2005 | Valoració: 7

    La teva història m'ha recordat un dia en el que jo també estava sola a casa i no parava de sentir un soroll...vaig trigar bén be una hora en descobrir que era jo mateixa...
    Com es natural no li vaig explicar a ningú de la vergonya que em feia.

  • EL PRO[Ofensiu]
    JUANMA | 30-11-2005 | Valoració: 10

    Es un historia molt esgarrifosa i molt bona m'agradat seguix fent histories DWs

  • La por dona joc[Ofensiu]
    Ligeia | 21-11-2005

    Qui no s'ha sentit "escagarrinat" per algun sorollet de casa en algun moment de la seva vida? El tema que has escollit és molt bo i dóna força joc. Podries escriure més contes sobre el mateix (crec que jo també ho faré, amb el teu permís).
    M'ha agradat que al conte no hi surti res que faci por, al cap i a la fi el que dona més por és el no res.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Noname Nosurname

2 Relats

5 Comentaris

1717 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia: