En una tarda vaig descobrir que volia dir la por

Després d'aquella tarda tan pesada a l'institut, només pensava en arrivar a casa. Ja que també havia de suportar el canvi de casa, ho portava molt malament i no acabava d'assumir la situació.
Els meus pares havien anat a buscar el nou mobiliari de la casa i em van dir que no tornarien fins al vespre, aixó de ser fill unic era molt avorrit i no donava gaire diversió així que vaig començar a fer els deures de mates, tenia tres problemes llargs que costava plantejar-los.
Un cop acabats ja eren les 7 tocades, vaig pujar al terrat , m'agradava veure el poble desde gran altura em tranquilitzava. Estava empanat de observar els detalls del paisatge, quan de sobte... Varen trucar a la porta d'un rebolada ja estava davant la porta, al obrir-la energeticament , no m'ho esperva, allà davant no hi havia ningú. Al principi estava desconceratat pero llavors ja va vaig entendre que havia estat una broma d'algun marrec.
Al girar-me per anar cap el terrat a tencar la porta, vaig tenir una extranya sensació de intriga, suspens, aquella casa amagava alguna cosa o aixó era el que deia el meu presentiment. Després no hi vaig donar més voltes i vaig fer el que m'havia proposat anar atencar la porta.
Just quan ja anava a baixar les escales un soroll, un cop sec, en la profunditat de la casa.
Vaig començar a alterar-me, no volia baixar, no volia saber que hi pasava o què hi havia, la incertesa dominava la meva ment i jo no sabi reaccionar, l'unic que em tranquilitzava era que no faltava gaire perque arrivessin els meus pares, just en aquell moment el mòbil em va sonar, vaig agafar la trucada hi els meus pares em van dir que arrivarien d'aquí dos hores, jo els hi vaig explicar els sorolls peró en aquell moment vaig perdre la conexió, esgarrifat vaig veure que m'havia quedat sense bateria.
Finalment vaig fer el cor fort i vaig baixar el menjador, tot estava normal, vaig agafar el recargador, hi el vaig conectar, just després vaig sentri un soroll esgarrigfós em vaig girar rere meu hi havia una esgarrifosa... rata!
Quin ensurt em vaig clavar.
Per fi vaig entendre que la por només ens la imaginem els humans no existeix si nosaltres no hi pensem.