en pensar-te, vaig pensar

Un relat de: Marc Freixas

en pensar-te, vaig pensar
que si pensés igual que tu
pensaria la manera d'estimar-te


però no ho vaig fer,
perquè només vaig saber pensar en mi,
oblidant-me de tu, quan pensava egoïstament només en tu
pensant en mi


en el fons,
el meu pensament no és de ningú més que no sigui jo,
i aleshores
és difícil acceptar
que ni jo sóc teu
ni tu ets meva...

simplement som dos pensaments amb dret a triar,
i podem estimar-nos

Comentaris

  • Ai, Marc![Ofensiu]
    ROSASP | 01-09-2005

    Si penséssim més sovint que cadascú té dret a pensar i ser com vulgui...
    Ens costa tant comprendre que l'estimació no es pas una negació de l'allò que pensem per fer feliç a l'altre.
    De cada pensament distint al nostre en podríem aprendre tantes coses. L'amor no pot estar mai una renúncia a cap somni ni idea, seria escapçar les ales.
    Volar junts ben alt, compartint les coses en comú i les diferències, quina manera més preciosa d'estimar...

    Una abraçada Marc!

  • Magnífic![Ofensiu]
    tramuntana | 01-09-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat! 394 escrits!!´Déu meu!! felicitats Marc! petons!! et seguiré llegint!!
    (ara mateix) jeje

    laura^^

  • L'Amor es llibertat[Ofensiu]
    somriure | 31-08-2005 | Valoració: 10

    L'amor és llibertat, m'ha agradat molt que hagis partit d'aquesta reflexió que a vegades oblidem i es així com te realment sentit.Un peto

  • Trobo admirable...[Ofensiu]
    Eugeni Mur | 31-08-2005 | Valoració: 10

    la manera com et despulles davant del mirall de tu mateix!.

    "simplement som dos pensaments amb dret a triar,
    i podem estimar-nos"

    Quelcom que no hauríem d'oblidar mai.

    Fins aviat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.