en la foscor... enmig dels fanals del carrer

Un relat de: Marc Freixas

en la foscor
em delata una solitud que espera companyia


en la foscor
només els fanals del carrer...

només la nit i un cigarret


en aquesta música callada
un silenci de compassos entristits...

una quietud exagerada
damunt del banc on jo m'assec


quan es mouen les ànimes d'alguna gent que camina vora meu,
és quan comprenc encara el significat del perquè sóc viu


si ara no vull moure'm,
almenys que ho facin d'altres!!


ja s'acosta el moment de tornar a retrobar la companyia,
i de deixar la solitud que fa uns instants em delatava


en la solitud em sentia trist,
i ara me'n sento una mica menys
perquè ja s'acosta l'alegria dels que més m'estimen


en la foscor... enmig dels fanals del carrer
ara em torna a guanyar la felicitat a la tristesa

Comentaris

  • Et guanya la felicitat...[Ofensiu]
    Queca | 15-12-2005 | Valoració: 10

    i jo que me'n alegro!
    Avui he tornat, des de casa meva, per tu, per tots, i em venia molt de gust llegir-te. I què em trobo? Aquest màgic poema... ummm.... no hi ha millor retorn.
    L'enhorabona nin, i a seguir endavant!
    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!

    Quines ganes de poder xerrar amb vosaltres...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.