En la distància

No sé què em passa ultimament,
però el cor em va lentament.
De cop ho capto:
Ets tu!

Me'n hauria d'haver adonat,
però ara ho veig clar;
tot el què tu m'has donat
no t'ho podré mai pagar.

Et recordo com ahir,
cabell llarg
i humor amarg
quan parles del veí.

Quins ulls que tens,
ben ràpids i vius.
i què blanques les dents
que ensenyes quan rius.

Em fas patir,
perquè ets lluny d'aquí.
Però saps que al meu cap
tens un lloc al meu costat

Si no la puc veure,
m'oblido de respirar.
però m´he posat un deure:
dir-me que tornarà!