En blanc

Jec sol amb la ment en blanc,
còmode, estirat al llit,
esperant la inspiració
que massa es fa esperar
i no em deixa començar.

Com si jo no ho pogués evitar,
lentament, els meus pensaments començen a volar
al final, entre núvols i fantasies
reapareixes tú, bornia,
acaparant egoístament la meva ment.

El xap xap de la pluja
que xoca contra el sostre i les finestres,
em fa baixar,
fredament a la realitat
i ja torno a tenir el full davant,
encara que, en blanc.