EMMA

Després de cedir al setge del seductor de províncies, Emma es va lliurar als excessos. En les fuetades, en el vessar de cera calenta, en els membres posseïts per una passió inèdita, l'homenet anava descobrint alguna cosa inconcreta però sinistra. De normal, el paper d'adúltera efusiva i finalment satisfeta tenia com a correlat un monòleg trist per part d'ell, que anticipava el retorn de tot plegat allà on era. Tanmateix, el seductor, malgrat el bagatge i la falta evident d'escrúpols, no va gosar demanar-li on havia experimentat les antítesis de l'amor i del dolor físics. D'aquí que passés sense adonar-se'n de l'entusiasme a la por: Emma l'estava anul·lant, ell que sempre s'havia vantat al cafè del domini absolut que exercia sobre les seves amants. Com si li llegís el pensament, cada cop que l'homenet volia precipitar la ruptura, Emma planificava fins al detall l'atrezzo, la coreografia i el desenllaç dels seus encontres. Merda, així no anava la història, protestava sordament l'homenet.