Em vaig aïrar

Em vaig aïrar,
vaig sentir l'aire en els meus pulmons
i ara em sento a poc a poc millor,
toco l'arpa com una arpera,
però encara he de millorar,
tot i ser senzill com la vida mateixa,
per com comença i com acaba,
però no tant senzill de bon començament.
Em preparo per viure a prop en l'espai del temps,
i no sé si tinc raó
però em sento propera als meus sentiments,
i no em sento rara, sento que passa la vida,
dia darrera dia,
com si no me n’adonés!
en un moment donat em sento especial
i plena de molts sentiments un dia rere l'altre.