Els ulls del meu vaixell

El meu vaixell té dos ulls.
Dos ulls blaus com el cel.
El mateix cel que en els meus somnis
vaig darrere del teu estel.

Tu veuràs per ells el meu amor.
I jo recordaré el dia que t'ho doní tot.

Ara sé que vindràs amb mi
les vesprades quan pensant en tu
navegue gaudint del Garbí.

Deixa'm dir-te així tot el que t'estime
en les nits que com hui vull morir-me.

Però ara ja saps on estaré
quan en les vesprades d'estiu
em falte l'aire per tu.
Davant de certa proa
enyorant els teus ulls.