Els troncs despullats dels arbres

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Mira, avui les fulles mortes
Son les restes del naufragi de l'estiu.
Camino entre elles
Com entre els cadàvers d'una guerra miserable,
I no puc evitar una mirada ferida
Cap els troncs despullats dels arbres.

Mira, avui el parc sembla
Un riu de sang vegetal vessada.
Em deixo portar pel corrent,
Caminant amb el record inclement,
I el plom feixuc del cel d'octubre
Desitjant ploure sobre els troncs despullats dels arbres.

El vent plora per les fulles mortes,
Plora per nosaltres;
Debades plora pel que vam ser, esclat de vida
I ara, entre les despulles
Grogues, moribundes, de les fulles
Som: una història d'amor morta, un naufragi de l'estiu

-no som diferents als troncs despullats dels arbres-

Comentaris

  • Potser coincidència còmplice...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 04-06-2004


    Hola, Marc.

    Suposo que es tracta d'una coincidència còmplice.

    Quan he llegit el teu comentari he buscat aquest títol entre les teves poesies i no l'he trobat.

    Però he vist que la teva filla es diu Marina, just com el títol d'una de les meves poesies. Una altra casualitat que m'ha sobtat.

    Suposo que aquestes casualitats es donen, i que, escrivint poesia, que tracta temes bastant universals, són més que probables.

    Una abraçada!

  • COINCIDÈNCIA O COMPLICITAT?[Ofensiu]
    Marc Freixas | 04-06-2004 | Valoració: 9

    A part de que em torna a agradar el poema, hi ha una curiositat que em sorprèn, i no sé si és pura i petita coincidència o una gran complicitat, i ho dic pel títol; tu l'has titulat ELS TRONCS DESPULLATS DELS ARBRES i jo en tinc un que porta per títol BRANQUES NUES. Entens ara perquè t'ho dic? És increible, m'ha sobtat, i bé, només volia deixar constància d'aquest fet agradable i simpàtic.
    A seguir escrivint, Sergi.