Els Reis del Orient "Narració"

Un relat de: Ferran de Montagut



Els Reis del Orient

Narració




Els patges a Girona any 2002

*******************************************
Heus aquí que hi va haver una vegada, que els patges varen convocar una reunió urgent i van anunciar la presencia dels tres Reis, mentre anaven arribant el patge anunciava i de primer va cridar sa Majestat el Rei Gaspar, desprès un altre va anunciar sa Majestat el Rei Melcior, al poc un altre patge va anunciar sa Majestat el Rei Baltasar, tots els presents es varen quedar embadalits amb la seva humilitat la seva senzillesa i la seva divinitat; una vegada els tres varen arribar va començar la gran reunió: Un dels tres Reis mags es va dirigir als presents a la reunió: Us prego uns minuts de paciència dons el nostre il·lustre invitat encara no ha arribat i ara ja no creiem que tardi, dit això; amb la rapidesa de la llum i la força del huracà va pareix Papà Noêl majestuós d'amunt del seu trineu. En aquells moments tota la sala es va omplir de màgia i al poc van començar les converses.

Estimats amics: Va dir el Rei Baltasar, com tots els anys els meus amics i jo volem conèixer els regals que ens demanen des de tot el mon.
Suposem que ja s'hauran rebut milers de cartes.
Els patges varen dir que si! Deixeu que ho descobrim. Val no digueu res mes. Aqueixes festes Nadalenques de segur que el regal estrella en tot el mon tornarà a ser tota classe de jocs i les vídeo consoles. Oi que estic en lo cert?
Majestat, va dir un dels patges, no os falta la raó. Els jocs son els regals estrella i dins d'ells els relacionats amb el tema del l'informàtic. Es així com passa amb tots els països avançats, en tots ells exceptuant un.
Un dels Reis va dir: Com es possible això? Quin país es?

Es L'Índia Majestat, i crec que no es res nou. Com en altres anys anteriors, el mes sol·licitat allà un de tants nens amics, un infant d'una de tantes famílies que estan molt i molt necessitades d'avant de tanta misèria i que poc o res tenen per a posares a la boca. Sembla impossible que en aquest segle vint i un encara hi hagin casos així, però any rera any arriben missatges de tots els pobles i ciutats d'aquell país i també de tots els albergs on hi ha infinitat de nens mal alimentats que sols estan amb la pell i l'os abandonats a la seva sort, els missatges ens arriben a traves del aire, en els diaris en les notícies de les televisions... Ens consta que en neixen directament del cor dels necessitats i sols en aquest any 2006, poc mes d'un milió.
Que es el que realment passa en aquest país? Es lamentable. Es que potser el governants no fan res per aturar tanta fam i tanta misèria? Llegiu-me una de les peticions, va dir Melcior. Molt be mi Senyor, que així sia. Va agafar de dins d'una gran saca al atzar una missiva que deia...

Estimats Reis Mags, son un infant abandonat i que res he fet en la meva vida sols estimar. Els meus pobres pares no em poden donar res ells al igual que jo passen fam i misèria. Aqueixa es la veritat, jo soc molt petit i no comprenc res tampoc entenc res on visc no soc jo sol hi ha un munt de nens igual que jo. Jo quasi ja no tinc ara forces per a viure, però encara segueixo somniant que vindrà un jorn que serem com tots els altres nens del mon. Avui per això us escric aqueixa carta. Podries o Rei meu, enviar-me un missatge d'esperança per a ser quelcom mes resistent i agafar forces per a poder viure de nou amb aquell il·lusió que tenen els nens d'altres països i que quant jo creixi pugui dir al meu fill que el passat sols va ser un mal son. Prometo portarem be. Doneu-vos pressa, majestats, dons tinc fam, fred i estic tan sols en aquest mon de misèries. No poso el meu nom dons no en tinc soc un mes a patir en aqueixa vall de llàgrimes.

En acabar d'escoltar això, tots els presents, impotents i tristos, es varen mirar desconsolats i compungits i sense entendre quasi be res, a la fi i a la cap com que eren Reis i Mags ho varen comprendre tot.

Ha sigut una narració per en Ferran de Montagut, escrita avui dia 11 de Gener del 2006, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.
E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com ferran_de_montagut_cos@msn.com etc.

************************************************












Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)